Casa't i ja ho veuràs
| The Bride Walks Out | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Leigh Jason |
| Protagonistes | Barbara Stanwyck Gene Raymond Robert Young |
| Director artístic | Van Nest Polglase |
| Producció | Edward Small |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase  |
| Guió | Philip G. Epstein i P.J. Wolfson a partir d'una història de Howard Emmett Rogers |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | J. Roy Hunt |
| Muntatge | Arthur Roberts |
| Vestuari | Bernard Newman |
| Productora | Edward Small Productions RKO Radio Pictures |
| Distribuïdor | RKO Radio Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 81 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
     | |
Casa't i ja ho veuràs (original:The Bride Walks Out) és una pel·lícula estatunidenca de Leigh Jason estrenada el 1936 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Carolyn i Michael s'enamoren i decideixen casar-se, però ell s'entossudeix en que ella deixi la feina de model. Carolyn s'adona que amb només un salari no arriben a final de mes, així que es posa a treballar, ocultant-li-ho al seu marit, ja que és conscient que posarà el crit al cel si arriba a assabentar-se.
Repartiment
[modifica]- Barbara Stanwyck: Carolyn Martin
- Gene Raymond: Michael Martin
- Robert Young: Hugh McKenzie
- Helen Broderick: Mattie Dodson
- Willie Best: Smokie
- Robert Warwick: M. McKenzie
- Billy Gilbert: M. Donovan
- Wade Boteler: Cap de terreny
- Hattie McDaniel: Mamie
Rebuda
[modifica]Una peça estiuenca que insisteix que l'amor pot trobar un camí perquè una parella jove visqui en circumstàncies delicioses amb 35 dòlars a la setmana. Tot i que la pel·lícula no destaca especialment, proporciona un escalfament per Barbara Stanwyck abans de la seva aparició molt anunciada a The Plough and the Stars de Sean O'Casey i dona Robert Young la possibilitat de gastar molts diners de manera capritxosa. També presenta Gene Raymond com un jove marit impulsiu, que és més un enginyer convincent que un amant. I per donar un impuls al que altrament ha estat una feina bastant rutinària, Ned Sparks i Helen Broderick demostren, en el seu modisme característic, què passa als matrimonis idíl·lics després d'uns quants anys amb 35 dòlars a la setmana.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Casa't i ja ho veuràs
- ↑ The New York Times. The Bride Walks Out (en anglès). The New York Times, 10 de juliol de 1936.