Casa-fàbrica Amigó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Robador, 45-47 i 49 i Sant Pau, 58 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis situats als carrers d'en Robador i de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
El 1797, el sastre Llorenç Amigó i Cuyàs va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos al carrer d'en Robador, 45-47 i 49, segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa.[1] El 1799, el seu fill i també sastre Esteve Amigó i Soler, va demanar permís per a construir un altre edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de Sant Pau, 58, projectat pel mateix autor.[2]
Esteve Amigó, un fabricant-comerciant no matriculat, hi establí una fàbrica de teixits i filats i torçats de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[3] Tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar, on s'havia establert a mitjans del segle xviii el seu pare Llorenç,[4] així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells. Segons l'Almanak mercantil de 1808: «En la casa fábrica de D. Esteban Amigó, en la calle de Robador, se vende algodon en rama de varias calidades hilo de lo mismo en diferentes medidas, piezas con empesa ó sin blanquear, de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta, por ser algodon de nuestras Américas, sin abono y sin haber tocado agua: dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera; pueden servir para calceta, lona de navegación, y otros varios usos: se hacen las madejas á dos, tres ó mas cabos, á gusto del comprador: todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa, junto á la fuente de Santa Maria, por mayor y menor, á precios equitativos.»[5]
A la seva mort, el 1826,[6] la propietat va passar a mans del seu fill del mateix nom, cerer,[7] que el 1828 va practicar unes obres a l'edifici núm. 48 (antic) del carrer de Sant Pau.[8] Aquest es trobava en ruïna i va passar a mans del forner Francesc Farrés, que va reconstruir-lo el 1830 segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira,[9] i hi establí el seu obrador.[10] Posteriorment, va ser adquirit pel sabater Mateu Asencio (o Asensio),[11][12] que el 1865 va afegir-hi un cinquè pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[13]
Pel que fa a l'activitat industrial, al núm. 45 del carrer d'en Robador hi havia el 1849 l'establiment d'aprest de Joan Vinyolas,[14] i el 1857 el de Josepa Vinyolas,[15] i el mateix any la fàbrica de buates d'Antoni Candaló al núm. 47.[16][17]
El 1876, la casa-fàbrica fou enderrocada i una part del solar es convertí en pati d'illa del núm. 58 de Sant Pau, que fins aleshores no en tenia. Entre 1993 i 2018, aquest darrer va acollir la Sala Conservas.
Referències[modifica]
- ↑ Lorenzo Amigó. «Robador. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-76/1797-066. Arxiu Històric de Barcelona, 02-05-1797.
- ↑ Esteve Amigó. «Sant Pau. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-82/1799-064. Arxiu Històric de Barcelona, 20-05-1799.
- ↑ Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
- ↑ Caballé i González, 2007.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379.
- ↑ Caballé i González, 2007, p. 38.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ Esteve Amigó. Cerer. «Sant Pau, 48. Tapiar un petit portal». C.XIV Obreria C-101. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 06-08-1828.
- ↑ Francesc Farré. «Sant Pau, 48. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-106. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 27-07-1830.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 65.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1710 C (1865).
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 330.
- ↑ Diario de Barcelona. Edición de la mañana, núm. 356, 22-12-1857, p. 10558.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 245-247. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Benaul i Berenguer, Josep M. «Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación». Revista de Historia Industrial, 58, 2015, pàg. 95-128.
- Caballé, Francesc; González, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes (núm. 7 i 8 de la Plaça Santa Maria) de Barcelona. Veclus, SL, 2007.