Casa-fàbrica Amigó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | carrer d'en Robador, 45-47 i 49 i carrer de Sant Pau, 58 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis al barri del Raval de Barcelona, projectats pel mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa i actualment desapareguts. El primer (carrer d'en Robador, 45-47 i 49), de planta baixa, entresol i tres pisos, fou encarregat el 1797 pel sastre Llorenç Amigó.[1][a] El segon (carrer de Sant Pau, 58), de planta baixa i quatre pisos, fou encarregat el 1799 per Esteve Amigó i Soler, també sastre.[3]
Aquest darrer, un fabricant-comerciant no matriculat, hi establí una fàbrica de teixits i filats i torçats de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[4] Amigó tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar,[b] així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells. Segons l'Almanak mercantil de 1808:
En la casa fábrica de D. Esteban Amigó , en la calle de Robador , se vende algodon en rama de varias calidades , hilo de lo mismo en diferentes medidas , piezas con empesa ó sin blanquear , de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta , por ser algodon de nuestras Américas , sin abono y sin haber tocado agua : dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera ; pueden servir para calceta , lona de navegación , y otros varios usos : se hacen las madejas á dos , tres ó mas cabos , á gusto del comprador : todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa , junto á la fuente de Santa Maria , por mayor y menor , á precios equitativos.[6]
A la mort d'Esteve Amigó el 1826,[7] la propietat va passar a mans del seu fill del mateix nom, cerer,[8] que el 1828 va practicar unes obres a l'edifici núm. 48 (antic) del carrer de Sant Pau.[9] Aquest es trobava en ruïna i fou reconstruït el 1830 pel forner Francesc Farrés,[10] segons el projecte del paleta Pere Rovira.[11][c] Posteriorment,[12] el propietari era el sabater Mateu Asencio (o Asensio),[13][14] que va construir-hi un cinquè pis. Entre 1993 i 2018 va acollir la Sala Conservas, i l'any 2011 va ser inclòs en l'Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, que tenia per objecte promoure'n la rehabilitació i la millora de les condicions d'habitabilitat.[15]
Per altra banda, la propietat de les finques del carrer d'en Robador es va dividir, si bé les activitats industrials van continuar als núms. 45-47. Així, el 1849 hi havia l'establiment d'aprest de Joan[16] i Josepa Vinyolas,[17] i el 1857 la fàbrica de buates d'Antoni Caudaló.[18] Finalment, l'edifici fou enderrocat abans d'acabar el segle XIX i una part del solar es convertí en pati d'illa del de Sant Pau (que fins aleshores no en tenia), i a la resta s'hi construïren tres blocs d'habitatges, els actuals núms. 45, 47 i 49.
Notes[modifica]
- ↑ No està del tot clar si es tractava de Llorenç Amigó i Cuyàs o del seu fill Llorenç Amigó i Soler.[2]
- ↑ On s'havia establert a mitjans del segle XVIII el seu pare Llorenç.[5]
- ↑ Paradoxalment, més semblant a nivell compositiu a l'edifici del carrer d'en Robador que el projecte original del propi Fàbregas.
Referències[modifica]
- ↑ «Robador. Lorenzo Amigó. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». Arxiu Històric de Barcelona, 02-05-1797.
- ↑ Gaceta de Madrid, vol. 1, 2-1-1801, p. 126.
- ↑ «Sant Pau. Estevan Amigó. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». Arxiu Històric de Barcelona, 20-05-1799.
- ↑ Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
- ↑ Caballé i González, 2007.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379.
- ↑ Caballé i González, 2007, p. 38.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ «Sant Pau, 48. Esteve Amigó. Cerer. Tapiar un petit portal». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 06-08-1828.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, p. 35.
- ↑ «Sant Pau, 48. Francesc Farré. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 27-07-1830.
- ↑ Fontserè, Josep. «Fachada de la casa de Don Raymundo de Vila i de Llansa sicnada de nº 80 de la calle de San Pablo». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1846.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 65.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195.
- ↑ Espiga, Francesc «Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat». El Punt-Avui, 10-02-2011.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 330.
Bibliografia[modifica]
- Artigues, Jaume; Mas, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856, 2019, p. 245-247.
- Benaul i Berenguer, Josep M. «Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación». Revista de Historia Industrial [en línea], 58, 2015, pàg. 95-128.
- Caballé, Francesc; González, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes (núm. 7 i 8 de la Plaça Santa Maria) de Barcelona. Veclus, s.l., 2007.
Enllaços externs[modifica]
- Garriga i Roca, Miquel. «Quarterons, núm. 96». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1858.