Casa-fàbrica Amigó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Robador, 45-47 i 49 i Sant Pau, 58 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Amigó era un edifici situat al carrers d'en Robador del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
A mitjans del segle xviii, el sastre Llorenç Amigó i Cuyàs es va instal·lar al carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar, al costat de la font.[1]
El 1797, Amigó va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos al carrer d'en Robador segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa.[2] El seu fill Esteve Amigó i Soler, també sastre i fabricant-comerciant no matriculat, hi establí una fàbrica de teixits i filats i trenyines de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[3] Tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes, així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells: «En la casa fábrica de D. Esteban Amigó, en la calle de Robador, se vende algodon en rama de varias calidades hilo de lo mismo en diferentes medidas, piezas con empesa ó sin blanquear, de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta, por ser algodon de nuestras Américas, sin abono y sin haber tocado agua: dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera; pueden servir para calceta, lona de navegación, y otros varios usos: se hacen las madejas á dos, tres ó mas cabos, á gusto del comprador: todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa, junto á la fuente de Santa Maria, por mayor y menor, á precios equitativos.»[4]
A la mort d'Esteve Amigó el 1826,[5] la propietat va passar a mans del seu fill del mateix nom, cerer,[6] que el 1828 va demanar permís per a tapiar un portal al «barri» o pati del carrer de Sant Pau.[7] El 1830, el forner Francesc Farrés hi va fer construir un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira,[8] i hi establí el seu obrador.[9] Posteriorment, va ser adquirit pel sabater Mateu Asencio (o Asensio),[10][11] que el 1865 va afegir-hi un àtic, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[12]
Pel que fa a l'activitat industrial, el 1849 hi havia al núm. 45 del carrer d'en Robador l'establiment d'aprest de Joan Vinyolas,[13] i el 1857 el de Josepa Vinyolas,[14] i el mateix any la fàbrica de buates d'Antoni Candaló al núm. 47.[15][16]
El 1876, la casa-fàbrica fou enderrocada i una part del solar es convertí en pati d'illa del núm. 58 de Sant Pau, que fins aleshores no en tenia. Entre 1993 i 2018, aquest darrer va acollir la Sala Conservas.
Referències[modifica]
- ↑ Caballé i González, 2007.
- ↑ «Lorenzo Amigó. Robador. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-76/1797-066. AHCB, 02-05-1797.
- ↑ Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379.
- ↑ Caballé i González, 2007, p. 38.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ «Esteve Amigó. Cerer. Sant Pau, 48. Tapiar un petit portal». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 06-08-1828.
- ↑ «Francesc Farré. Sant Pau, 48. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-106. AHCB, 27-07-1830.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 65.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1710 C.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 330.
- ↑ Diario de Barcelona (edición de la mañana), 22 desembre del 1857, p. 10558.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 245-247. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Benaul i Berenguer, Josep M. «Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación». Revista de Historia Industrial, 58, 2015, pàg. 95-128.
- Caballé, Francesc; González, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes (núm. 7 i 8 de la Plaça Santa Maria) de Barcelona. Veclus, SL, 2007.