Casa-fàbrica Amigó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Amigó
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer d'en Robador, 45-47 i 49 i carrer de Sant Pau, 58 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Façana Robador 45-49.jpg

La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis al barri del Raval de Barcelona, projectats pel mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa i actualment desapareguts. El primer (carrer d'en Robador, 45-47 i 49), de planta baixa, entresol i tres pisos, fou encarregat el 1797 pel sastre Llorenç Amigó.[1][a] El segon (carrer de Sant Pau, 58), de planta baixa i quatre pisos, fou encarregat el 1799 per Esteve Amigó i Soler, també sastre.[3]

Aquest darrer, un fabricant-comerciant no matriculat, hi establí una fàbrica de teixits i filats i torçats de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[4] Amigó tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar,[b] així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells. Segons l'Almanak mercantil de 1808:

En la casa fábrica de D. Esteban Amigó , en la calle de Robador , se vende algodon en rama de varias calidades , hilo de lo mismo en diferentes medidas , piezas con empesa ó sin blanquear , de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta , por ser algodon de nuestras Américas , sin abono y sin haber tocado agua : dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera ; pueden servir para calceta , lona de navegación , y otros varios usos : se hacen las madejas á dos , tres ó mas cabos , á gusto del comprador : todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa , junto á la fuente de Santa Maria , por mayor y menor , á precios equitativos.[6]

A la mort d'Esteve Amigó el 1826,[7] la propietat va passar a mans del seu fill del mateix nom, cerer,[8] que el 1828 va practicar unes obres a l'edifici núm. 48 (antic) del carrer de Sant Pau.[9] Aquest es trobava en ruïna i fou reconstruït el 1830 pel forner Francesc Farrés,[10] segons el projecte del paleta Pere Rovira.[11][c] Posteriorment,[12] el propietari era el sabater Mateu Asencio (o Asensio),[13][14] que va construir-hi un cinquè pis. Entre 1993 i 2018 va acollir la Sala Conservas, i l'any 2011 va ser inclòs en l'Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, que tenia per objecte promoure'n la rehabilitació i la millora de les condicions d'habitabilitat.[15]

Per altra banda, la propietat de les finques del carrer d'en Robador es va dividir, si bé les activitats industrials van continuar als núms. 45-47. Així, el 1849 hi havia l'establiment d'aprest de Joan[16] i Josepa Vinyolas,[17] i el 1857 la fàbrica de buates d'Antoni Caudaló.[18] Finalment, l'edifici fou enderrocat abans d'acabar el segle XIX i una part del solar es convertí en pati d'illa del de Sant Pau (que fins aleshores no en tenia), i a la resta s'hi construïren tres blocs d'habitatges, els actuals núms. 45, 47 i 49.

Notes[modifica]

  1. No està del tot clar si es tractava de Llorenç Amigó i Cuyàs o del seu fill Llorenç Amigó i Soler.[2]
  2. On s'havia establert a mitjans del segle XVIII el seu pare Llorenç.[5]
  3. Paradoxalment, més semblant a nivell compositiu a l'edifici del carrer d'en Robador que el projecte original del propi Fàbregas.

Referències[modifica]

  1. «Robador. Lorenzo Amigó. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». Arxiu Històric de Barcelona, 02-05-1797.
  2. Gaceta de Madrid, vol. 1, 2-1-1801, p. 126. 
  3. «Sant Pau. Estevan Amigó. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». Arxiu Històric de Barcelona, 20-05-1799.
  4. Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
  5. Caballé i González, 2007.
  6. Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379. 
  7. Caballé i González, 2007, p. 38.
  8. Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13. 
  9. «Sant Pau, 48. Esteve Amigó. Cerer. Tapiar un petit portal». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 06-08-1828.
  10. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, p. 35. 
  11. «Sant Pau, 48. Francesc Farré. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 27-07-1830.
  12. Fontserè, Josep. «Fachada de la casa de Don Raymundo de Vila i de Llansa sicnada de nº 80 de la calle de San Pablo». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1846.
  13. Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 65. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195. 
  15. Espiga, Francesc «Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat». El Punt-Avui, 10-02-2011.
  16. Guía general de Barcelona, 1849, p. 390. 
  17. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320. 
  18. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 330. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]