Casa-fàbrica Cuyàs

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Cuyàs
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici d'hotel Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 20 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.38026°N,2.17283°E / 41.38026; 2.17283

La casa-fàbrica Cuyàs és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 20 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història[modifica]

El 1790, el pagès de les Corts de Sarrià Gaspar Cuyàs i Font,[2] propietari de les cases núms. 46 i 47 del carrer de Sant Pau, va demanar permís per a obrir una finestra i eixamplar un balcó al segon pis d'aquesta darrera, així com posar-hi estenedors per a eixugar peces d'indianes.[3] El 1795 s'hi va produir un robatori: «En la noche del Sábado al Domingo 1 del corriente han faltado del prado del Sr. Gaspar Cuyás siete piezas de indianas pintadas, de campo blanco, las que estaban todas ensuciadas ó roxas de la rubia, y marcadas con la marca de dicho Sr. Cuyás. Se suplica por este aviso, que qualquiera persona que llegue á tener conocimiento de ellas, se sirva detenerlas, y avisar en la susodicha Fábrica, calle de S. Pablo, en donde se darán dos duros de gratificacion por cada pieza.»[4]

Gaspar Cuyàs va morir el 1801, essent succeït pel seu fill Antoni Cuyàs i Piera,[5][6] que el 1802 va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i reconstruir-les de nova planta, segons el projecte del mestre de cases Josep Fiter.[7] La fàbrica va continuar funcionant,[8] i el 1849 hi havia la indústria cotonera de Josep Poch i Cia.[9][10] En aquella època, el propietari era el semoler Josep Cuyàs,[11][12] que posteriorment va traspassar el seu establiment a Antoni Torra.[13][14]

Abans del 1888 s'hi establí la Fonda Universal de Saleta i Malet,[15][16] i ja al segle xx, l'Hotel Imperial de Gastó Germans.[17] Actualment, l'edifici és l'Hostal Ópera Ramblas.[18][19]

Quarteró núm. 97 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Gaspar Cuyàs i Font». geneanet. Albert Mallafré Morcillo.
  3. «Gaspar Cuyas. Llaurador. Sant Pau 47. Casa. Obrir una finestra, eixamplar un balcó i posar estenedors». C.XIV Obreria C-57/1790-263. AHCB, 05-11-1790.
  4. Diario de Barcelona, 03-03-1795, p. 248. 
  5. «Antoni Cuyàs Piera». geneanet. Albert Mallafré Morcillo.
  6. Navarro i Molleví, 1993, p. 198.
  7. «Antoni Cuyàs. Pagès de les Corts de Sarrià. Sant Pau. Enderrocar i reedificar la façana amb 4 pisos i balcons de sortida». C.XIV Obreria C-88/1802-061. AHCB, 14-05-1802.
  8. Diario de Barcelona, 13-10-1818, p. 2273. 
  9. Guía general de Barcelona, 1849, p. 385. 
  10. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 83. AMCB, 1853.
  11. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 53. 
  12. Guía general de Barcelona, 1849, p. 266. 
  13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 233, 297. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 127, 128, 283. 
  15. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 809. 
  16. Anuario-Riera, 1896, p. 270. 
  17. Barcelona en el año de la Exposición Universal 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Reunidos S.A., 1929, p. 683, 1049, 1765. 
  18. «Aviso Legal». Hotel Ópera Ramblas.
  19. «M Herrero S.c.p. - Barcelona». empresite. El Economista.

Bibliografia[modifica]

  • Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 197-201. ISBN 84-7609-618-6. 

Enllaços externs[modifica]