Casa-fàbrica Jordà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Arc del Teatre, 47, Migdia, 4 i Cid, 2 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Jordà era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre, Migdia i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
El maig del 1840, Antoni Jordà i Santandreu (1795-1864) va demanar permís per a edificar la finca núm. 23 (antic) del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre) amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.[1] El juny del mateix any, va demanar permís per a edificar la del núm. 22 (antic),[2][3] i novament el novembre per a reedificar la del núm. 24 (antic), segons el projecte del mateix autor.[4] Aquell mateix any, va fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV de la casa Hall de Dartford (Anglaterra)[5] al seu molí fariner.[6]
El 27 de novembre del 1846, la fàbrica de filats i teixits de cotó d'Antoni Jordà i Cia[7] fou incendiada per un grup d'obrers antimaquinistes.[8] El 1848, Andreu Mas (casat amb Eulàlia Jordà i Gelabert, neboda d'Antoni)[9] es va associar amb l'enginyer mecànic Michel de Bergue[10] i el fabricant Joan Mas i Esteve sota la raó social Mas, de Bergue i Cia, amb un capital de 25.000 duros.[11] Antoni Jordà els va llogar la casa-fàbrica per 8 anys, a raó de 10.000 duros anuals.[12] El 14 de juliol del 1854, durant el conflicte de les selfactines, la fàbrica va ser assaltada i algunes màquines en foren destruïdes.[8] El 1857, els nous llogaters eren els germans Joan i Josep Mas i Esteve, que formaven la societat Mas Germans,[13][14] i el 1861, el lloguer es va prorrogar per cinc anys més.[15]
El setembre del 1864 van morir tres membres de la família, incloent l'Antoni Jordà mateix, en circumstàncies que apunten a una intoxicació.[9] El 1867, la vídua Francesca Vilarasau i Riu,[16] hereva dels béns del seu marit, va acordar la venda dels utensilis de la fàbrica als germans Mas.[17]
Posteriorment, la propietat va ser adquirida per la companyia Coma, Clivillés i Clavell,[18] amb seu al Passatge de la Pau, 7.[19][20] A la mort dels socis Joan Coma i Xipell (†1896)[21] i Jaume Clavell i Isern (†1895),[22] la casa del carrer de l'Arc del Teatre va passar a mans de llurs vídues Lluïsa Cros i Emília Cazes, respectivament.[23] El 1898, el soci Narcís Clivillés i Clavell va demanar permís per a reformar la fàbrica dels carrers del Cid i Migdia, enderrocant els pisos superiors i deixant-ne només els baixos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Majó i Ribas.[23]
Finalment, aquests edificis van ser enderrocats a la dècada del 1950 per a la construcció del Centre Quirúrgic d'Urgència Peracamps.[24]
Referències[modifica]
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 8-5-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 2-6-1840.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-135, 26-11-1840.
- ↑ Raveux, 2005a, p. 180.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 64.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 312.
- ↑ 8,0 8,1 «Mapa d'accions luddites a Barcelona (Rabal, Gràcia...)». Negre i verd (blog), 15-03-2018.
- ↑ 9,0 9,1 Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
- ↑ Raveux, 2005b, p. 271.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 5-7v, 11-7-1848.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 9-12, 11-7-1848.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 246.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 1-3-1857.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 14-12-1861.
- ↑ Roca Martín, María L. «Antonio Jordá Santandreu». geneanet.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/44, 20-3-1867.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1148.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 870.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 2-2-1896, p. 1.
- ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 13-4-1895, p. 1.
- ↑ 23,0 23,1 «Narciso Clivillés. Cid 2 i Mediona (4). Enderrocar fàbrica de quatre pisos deixant els baixos». Q127 Foment 1818 Z. AMCB, 16-05-1898.
- ↑ «García Morato (actual avinguda Drassanes 13-15, Arc del Teatre 41-51, Peracamps 1-5, Cid 2-8 i Jardins de Dolors Aleu). Construcció del Centre Quirurgic d'Urgència (actual Centre de Salut Peracamps) en el solar limitat pels carrers Arc del Teatre, Perecamps, Cid i Garcia Morato». Q118 Gestió urbanística 4901. AMCB, 19-02-1954.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Ovilio y Otero, Manuel. «Biografía de don Antonio Jordá y Santandreu, diputado a Cortes». A: Historia de las Cortes de España y biografías de todos los diputados y senadores mas notables contemporaneos. II. Madrid: Imprenta y establecimiento de grabado de D. Baltasar González, 1847, p. 199-214.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Raveux, Olivier «Equiper l'industrie catalane au début de la révolution industrielle. L'exemple des machines à vapeur (1833-1850)» (en francès). Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, 23, 2005, pàg. 243-278.
Enllaços externs[modifica]
- «Sepultura de la família Jordà-Vilarasau». Art Funerari, 2020.[Enllaç no actiu]