Casa-fàbrica Marià Güell
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pau, 75 (enderrocat) i Marquès de Barberà, 26 | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Marià Güell i Bigorra | ||||
La casa-fàbrica Marià Güell era un conjunt d'edificis situats als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Pau del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el primer.
Història[modifica]
A principis de la dècada del 1840, els fabricants de teixits de cotó Marià i Joan Güell i Bigorra[1][2] eren establerts al carrer d'en Cortines, 10 (antic),[3] i posteriorment, Marià es va traslladar al carrer del Marquès de Barberà, 37 (antic 19)[4] (vegeu casa-fàbrica Gelabert). El 1850, va demanar permís per a enderrocar l'edifici existent al carrer de Sant Pau (vegeu fàbrica d'indianes de Miquel Castelló) i construir-hi de nou amb planta baixa i quatre pisos[5][6] segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[7][8][9]
Segurament a causa de la manca d'espai, Marià Güell va adquirir la finca veïna del carrer del Marquès de Barberà, 26,[10] un edifici de planta baixa i quatre pisos i una «quadra» al pati d'illa, construït el 1838 pel botiguer Antoni Burgarolas[11] segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu.[12][13]
A la seva mort el 1861,[14] la fàbrica va continuar sota la raó social Güell Germans:[15] «San Pablo, 75, frente á la de Cadena. Güell hermanos. Fábrica de tejidos de algodon. Cutíes para colchones de todas clases. Arabias. Se hacen espediciones á todas partes.»,[16] que el 1863 compartia les instal·lacions amb altres dues societats: «San Pablo, 75. Cendra hermanos. Fábrica de tejidos de hilo, lana y algodon. Driles de varias clases; patenes, mezclillas y castores; lanillas, tartanes de todas clases. Se sirven pedidos á todas partes.[17] Barbará, 26, Fábrica de varios tejidos de lana, hilo, algodon. Pañolería de todas clases. Tartanes. Damascos de algodon. Driles, cutíes, biones. Espediciones á todos puntos. Sres. Santa y Galcerán».[18]
Entre 1910 i 1922, als baixos del carrer de Sant Pau hi hagué el cafè-dancing La Bombilla.[19] Finalment, fou enderrocat a la dècada del 1990, afectat pel PERI del Raval.[20]
Referències[modifica]
- ↑ Diario de Barcelona, núm. 261, 18-09-1853, p. 6633.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 27-05-1881, p. 4385.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 37.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 41.
- ↑ «Carrer Sant Pau 75». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 540 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 316.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 60.
- ↑ «Carrer Marquès de Barberà 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-128, 03-03-1838.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-11-1861, p. 10575.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 53, 69, 348, 449, 565.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 231, 393, 448, 1048, 1056, 1060, 1062.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 348, 367, 392, 452, 1052, 1058, 1061.
- ↑ «GRAN CAFÈ LA BOMBILLA. Dancing. Sant Pau 75 (1910-1922)». BARCELOFÍLIA (blog). Miquel Barcelonauta, 03-12-2014.
- ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.
Bibliografia[modifica]
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.