Casa-fàbrica Viladomat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Ramelleres, 19 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Viladomat era un edifici actualment desaparegut, situat al carrer de les Ramelleres del Raval de Barcelona, just al costat de la Casa de la Misericòrdia.
Història[modifica]
A principis del segle xviii, el gerrer Sever Viladomat era establert al carrer de les Ramalleres.[1] El 1733, va adquirir (mitjançant agnició de bona fe[2] de Salvador Milans) el mas Viladomat al Guinardó,[3] on va construir una rajoleria.[4] El seu fill Manuel Viladomat i Ferrer, casat amb Raimunda Paxau (o Peixau), era també gerrer,[5] i el 1786 va demanar permís per a reconstruir la finca amb planta baixa i tres pisos.[6] La nissaga continuà amb Domènec Viladomat i Paxau,[7] que el 1806 vengué la propietat del mas Viladomat al corredor reial de canvis Josep Parés i Costa.[8][3] El 1821, el mestre de cases Francesc Mestres li va cobrar poc més de 2.000 lliures per diverses obres a la casa-fàbrica.[9]
El desembre del 1839, la seva vídua Rita Cuadros va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV a la casa-fàbrica, que tenia llogada a la societat Llavallol i Vigo.[10] Segons el plànol adjunt, hi havia un cos destinat a habitatges de 21 m de façana al carrer de les Ramelleres, on residia Joan Vigo,[11] i dues «quadres» de 6 m d'amplada i més de 40 de llargada.[12] Poc després, l'agost del 1840, va demanar novament permís per a eixamplar el portal principal, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[13]
Pel que sembla, Josep Llavallol (o Llavayol) era tintorer de cotó vermell, i segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 també tenien un prat de blanqueig al carrer del Peu de la Creu i una fàbrica de teixits al carrer de la Riereta.[14] El març del 1848, i a causa d'un deute de 1.292 duros amb el comerciant Sebastià Soler i Riba (pare de Francesc Soler i Rovirosa) per la compra de cotó americà, els utensilis (un manuar amb banc de fusta i una metxera de ferro colat) li foren embargats i finalment subhastats l'octubre del 1850,[15] essent adquirits per la raó social Vigo Germans (Salvador i Joan) per 6.750 rals.[16][12] El 2 d'octubre del 1851 s'hi va produir un incendi que va destruir l'últim pis d'una de les «quadres»;[17] tot i això, la seva fàbrica hi va funcionar uns anys més.[18][19]
Quan Rita Cuadros es va casar en segones núpcies, la propietat va passar (bo i seguint les disposicions testamentàries del seu difunt marit) a mans del seu fill Domènec de Guzman Viladomat i Cuadros, que el 1869 la va hipotecar. La finca era descrita aleshores com: «[...] contiene unos veinte y siete mil trescientos sesenta y nueve palmos superficiales, compuesta de bajos con un almacén y un patio en el que hay diez cuadras, tres tiendas, un piso primero, dos segundos y tres cuartos [...]»[20] El 1877 es va autoritzar la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, aleshores instal·lada a la veïna Casa de la Misericòrdia, a llogar-ne la «quadra» dreta.[21]
A finals del segle xix i principis del xx, el propietari era Anselm Badia,[22][23] fill de Josep Oriol Badia i Juncà, fundador del Vapor Badia de Sabadell.[24] En aquesta època s'hi instal·là la fàbrica de pianos d'Ortiz i Cussó,[25][26] que també abastava la finca del costat (núms. 21-25):[27] «Ortiz y Cussó, sociedad Franco-Hispano Americana para la construccion de pianos y armoniums y almacen de maderas.»[28]
Posteriorment, el conjunt passà a mans d'Energía Eléctrica de Cataluña[29] (companyia que acabaria essent absorbida per FECSA el 1957),[30] que enderrocà el casal del carrer de les Ramelleres, deixant-hi només les «quadres».[12]
Finalment, tots aquests edificis van ser enderrocats a principis del segle xxi per a la construcció de les noves facultats de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.[12] El 2005, una intervenció arqueològica al solar motivada per la instal·lació d'un transformador elèctric, hi va trobar un abocador de ceràmica vinculat a un obrador de terrissa, datat a la segona meitat del segle xvi.[31]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ García-Oses, 2008, p. 65.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Fernández, 2021, p. 14.
- ↑ García-Oses i 2018, 91.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/28 (1a part), f. 100-102v, 1-11-1786. Testament de Marià Viladomat i Ferrer.
- ↑ «Mariano Viladomat. Ramelleres. Casa. Planta baixa i tres pisos. Afegir pisos, obrir portes». C.XIV Obreria C-41/1786-132. AHCB, 10-07-1786.
- ↑ Diario de Barcelona, 6-11-1800, p. 1344.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-11-1806, p. 1485.
- ↑ AHPB, notari Josep Fontrodona i Minguella, notari 1.158/23, f. 23-24v, 29-1-1821.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-135, 28-12-1839.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 575.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-135, 5-8-1840.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47, 57, 62.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-10-1850, p. 5553.
- ↑ García Balañá, Joan. La Fabricació de la Fàbrica. Treball i Política a la Catalunya Cotonera (1784-1884). Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (tesi doctoral), 2002.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 225, 253.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 386.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 241, 318.
- ↑ AHPB, notari Francesc Bellsollell, manual 1.330/29, f. 155-161, 10-7-1869.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 15-05-1877, p. 5445.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 852.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 663.
- ↑ Santamaría, Antonio. «El Vapor Badia, de fàbrica tèxtil a biblioteca municipal». isabadell.cat, 20-11-2022.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1900, p. 928.
- ↑ «El Economista hispano-americano» p. 68, 19-04-1901.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 1014.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1216.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 348.
- ↑ La Vanguardia, 18-05-1957, p. 17.
- ↑ Nadal i Roma, Esteve. Actium Patrimoni Cultural SL. Intervenció arqueològica al carrer Ramalleres, 19, 2007.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Fernández, Juanjo «El mas Viladomat, l’altra gran finca del Guinardó». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 11, 2021, pàg. 13-19.
- García-Oses, Isaac. Les relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona. La confraria de Sant Hipòlit, 1531–1813. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia (tesi doctoral), 2018.