Casa-fàbrica Amigó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Robador, 45-47 i 49 i Sant Pau, 58 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis situat al carrers d'en Robador i de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
[modifica]El sastre Llorenç Amigó i Cuyàs es va instal·lar a mitjans del segle xviii, al carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar, al costat de la font.[1] El 1791, va adquirir al comerciant Ildefons Barnó unes cases al carrer d'en Robador,[2] que el 1797 faria reedificar amb planta baixa, entresol i tres pisos segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa.[3][4] El seu fill Esteve Amigó i Soler, també sastre, hi establí una fàbrica de teixits i filats i trenyines de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[5] Tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes, així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells: «En la casa fábrica de D. Esteban Amigó, en la calle de Robador, se vende algodon en rama de varias calidades hilo de lo mismo en diferentes medidas, piezas con empesa ó sin blanquear, de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta, por ser algodon de nuestras Américas, sin abono y sin haber tocado agua: dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera; pueden servir para calceta, lona de navegación, y otros varios usos: se hacen las madejas á dos, tres ó mas cabos, á gusto del comprador: todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa, junto á la fuente de Santa Maria, por mayor y menor, á precios equitativos.»[6][5]
Va morir el 1826,[7] i l'any següent, la seva vídua Paula Cortada va vendre a carta de gràcia la casa-fàbrica als germans Josep, Sever, Pau i Laura Farré,[8] venda que es va convertir en perpètua el 1832.[9] El 1849 hi havia al núm. 45 l'establiment d'aprest de Joan Vinyolas,[10] i el 1857 el de Josepa Vinyolas,[11] i el mateix any, la fàbrica de buates d'Antoni Candaló al núm. 47.[12][13]
El 1876, la casa-fàbrica fou enderrocada per a construir-hi tres edificis d'habitatges (actuals núms. 45, 47 i 49) i una part del solar es convertí en pati d'illa del núm. 58 de Sant Pau, que fins aleshores no en tenia.
Sant Pau, 58
[modifica]El 1797, Llorenç Amigó va adquirir a Ignasi Planas i la seva esposa Maria Josepa una altra finca al carrer de Sant Pau,[14] que el seu fill Esteve faria reedificar el 1799 amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mateix Fàbregas i Rabassa.[15][4]
El 1828, el seu fill Esteve Amigó i Cortada, cerer,[16] va demanar permís per a tapiar un portal al «barri» o pati del carrer de Sant Pau,[17] i el 1830, ell i la seva germana Paula vengueren la propietat al forner Francesc Farrés,[18] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira,[19] i hi establí el seu obrador.[20]
Posteriorment, va passar a mans del sabater Mateu Asencio (o Asensio),[21][22] que el 1865 va afegir-hi un àtic, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[23] Entre 1993 i 2018, va acollir la Sala Conservas.
Referències
[modifica]- ↑ Caballé i González, 2007.
- ↑ AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, 27-07-1791.
- ↑ «Lorenzo Amigó. Robador. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-76/1797-066. AHCB, 02-05-1797.
- ↑ 4,0 4,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 245.
- ↑ 5,0 5,1 Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379.
- ↑ Caballé i González, 2007, p. 38.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i de la Carrera, manual 1.232/6, f. 208-215v, 07-07-1827, i f. 216-218v, 08-07-1827.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i de la Carrera, manual 1.232/10, f. 236-241, 15-09-1832.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 330.
- ↑ Diario de Barcelona (edición de la mañana), 22-12-1857, p. 10558.
- ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Vidal, 11-12-1797.
- ↑ «Esteve Amigó. Sant Pau. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-82/1799-064. AHCB, 20-05-1799.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ «Esteve Amigó. Cerer. Sant Pau, 48. Tapiar un petit portal». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 06-08-1828.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, 15-07-1830.
- ↑ «Francesc Farré. Sant Pau, 48. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-106. AHCB, 27-07-1830.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 65.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1710 C.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 245-247. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Benaul i Berenguer, Josep M. «Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación». Revista de Historia Industrial, 58, 2015, pàg. 95-128.
- Caballé, Francesc; González, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes (núm. 7 i 8 de la Plaça Santa Maria) de Barcelona. Veclus, SL, 2007.