Casa-fàbrica Roquer-Baró
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Carretes, 16 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Roquer-Baró és un edifici situat al carrer de les Carretes, 16 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]
El 1798, el llaurador de Vallvidrera Pere Joan Farré va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de les Carretes, segons el projecte del mestre de cases Josep Alier.[2][3] Posteriorment, la propietat va passar a mans del passant de procurador causídic Gaietà Roquer i Rovira[4] (†1865),[5] que el 1830 va demanar permís per a destapiar-hi dues portes,[6] i el 1833 va adquirir en emfiteusi l'anomenat «hort pintat» a Gaietà Maria d'Amat i d'Amat, marquès de Castellmeià, en representació del seu pare Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera, marquès de Castellbell.[7]
El 1842 hi havia les fàbriques de teixits de cotó de Josep Ballbona i Josep Fadulla,[8][4] i el 1849 i 1857 la de Jaume Ribas.[9][10]
El 1863 hi havia la fàbrica de teixits de cotó i mescla de Francesc Archs i Olsina:[11] «Carretas, 16. Fábrica de varios tejidos-de algodón é hilo. Tisanas para vestidos y camisas, superiores. Cuties de hilo y de algodon para colchones, de 4½ y 8½ cs. Pieles de algodon para corsés, de 1ª clase. Terlices sin engomar, superiores. D. Francisco Archs i Olsina.»[12] i la foneria i taller de construcció de màquines de Joaquim Baró i Bertran,[13] que es va presentar a l'Exposició de 1860: «19. Baró y Bertran, D. Joaquín, Barcelona, calle de las Carretas, 16. Una máquina de taladrar y tres corrones de máquina Selfacting.»[14] El 1867, Baró va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons el projecte de l'enginyer Fabià del Villar.[15][16]
Cap al 1888, el negoci va passar a mans de Secundí Padró,[17] continuat posteriorment per la seva vídua i el seu fill Enric, però ja com a venda de maquinària de segona mà.[18][19]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pedro Juan Ferrer. Llaurador de Vallvidrera. Carretes. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-79/1798-129. AHCB, 05-07-1798.
- ↑ «Carretes 16». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 4,0 4,1 «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 26. AMCB, 1853.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-12-1865, p. 12200.
- ↑ «Gaietà Roquer i Rovira. Carretes 26. Casa. Reobrir dues portes». C.XIV Obreria C-144/1830-203. AHCB, 10-11-1830.
- ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/7, f. 310-314v, 11-07-1833.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 214, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 193.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 52, 71, 348, 447, 1053, 1059, 1071, 1081.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 197.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña de la Exposición Industrial y Artística de Barcelona, 1860, p. 129.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 22-02-1867, p. 1751.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1807 i 1923 C.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 818.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1902, p. 974.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 707, 940.