Vés al contingut

Casa-fàbrica Sagrera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Sagrera
Imatge
CSOA Ruina Amalia
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióReina Amàlia, 11 i 13 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.37775°N,2.16614°E / 41.37775; 2.16614
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Sagrera era un conjunt arquitectònic situat al carrer de la Reina Amàlia, 11 i 13 del Raval de Barcelona, del que només es conserva el segon. Es tractava d'una tipologia de casa-fàbrica en forma d'«U», on la part destinada a habitatges feia front al carrer, mentre que les «quadres» se situaven als costats de la parcel·la i al voltat d'un pati central.

Història

[modifica]
Reina Amàlia, 13 (pisos)
Reina Amàlia, 13 (baixos)
Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)
Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860)

Reina Amàlia, 11-11 bis

[modifica]

El 1838, Gaietà Roquer va establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort al fabricant de filats de cotó Salvador Sagrera i Martorell,[1][2][3] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, 2 (3 en la realitat) pisos i golfes segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Joan Vilà i Geliu.[4][5][6][7] Segons la carta de pagament de les obres atorgada el 1840, hi intervingueren el fuster Gaietà Roldós i el manyà Pere Casanovas.[8]

El 1844, Sagrera hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV,[9][10] i posteriorment es va traslladar al núm. 2 del mateix carrer (vegeu casa-fàbrica Bosch).[11]

El 1853, i per a retornar un préstec d'Isabel Maria Alfonso, vídua de l'indià de Vilanova i la Geltrú Josep Milà de la Roca i Soler (vegeu cases Jeroni Rabassa), va vendre la propietat a carta de gràcia a Josep Puiggarí i Llobet per 13.500 lliures.[12][13] L'any següent, aquest la va llogar a la societat Mazoir, Grignon i Cía,[14] formada per Marcial Mazoir i els germans Lluís i Maria Grignon[15] i dedicada a la fabricació d'estampats.[16] Mazoir va morir el 1861, i els germans Grignon van liquidar la societat,[17] venent-ne els utensilis (incloent una màquina de vapor de 10 CV i una caldera de 25 CV) al fabricant d'estampats Manuel Lucena i Castells per 202.500 rals.[18] Aleshores, la societat Manuel Lucena i Cia va contractar Lluís Grignon com a colorista pel sou de 60 duros mensuals, més un ral per cada peça fabricada sota la seva direcció facultativa,[19] i va llogar la fàbrica durant 5 anys pel preu total de 4.200 duros.[20]

El 1876 s'hi va instal·lar el taller de tornejar fusta de Joan Balius, que va demanar permís per a traslladar-hi una màquina de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcades.[21][22]

A començaments del segle xxi, la casa-fàbrica va ser okupada i es va convertir en el CSOA Ruina Amalia (2002-2007).[23] Un cop enderrocada, el solar fou novament okupat com a l'Hort del Xino,[24] i finalment s'hi ha construït una promoció d'habitatges.

Reina Amàlia, 13

[modifica]

El 1840, Roquer va establir en emfiteusi a Sagrera una segona parcel·la al costat de la primera,[25] on aquest va fer construir una altra casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mateix Vilà i Geliu.[26][6][27] Posteriorment, s'hi s'establí el molí de drogues de Jaume[28] i Agustí Vidal.[29]

Referències

[modifica]
  1. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34. 
  2. Guía general de Barcelona, 1849, p. 385. 
  3. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 342-346, 21-9-1838.
  4. Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 802. 
  5. AHCB, C.XIV Obreria C-129, 18-12-1838.
  6. 6,0 6,1 Artigues i Vidal, Mas i Palahí, p. 502.
  7. «Carrer Reina Amàlia 11-11bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 240v-244v, 28-8-1840.
  9. «Salvador Sagrera. Reina Amàlia 50. Instal·lar a la seva fàbrica una màquina de vapor de mitjana pressió i de dotze cavalls de força». Q127 Foment 4/1844. AMCB.
  10. Raveux, 2005, p. 181.
  11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313. 
  12. AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/8, f. 259-264v, 29-4-1853.
  13. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 3. AMCB, 1853.
  14. AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 5-6v, 4-1-1854. Conveni entre Josep Puiggarí i llobet i Salvador Sagrera i Martorell.
  15. Gaceta de Madrid, nº 291, 17-10-1868, p. 4-5. 
  16. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 188. 
  17. AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 401-402, 30-11-1861.
  18. AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 402-404v, 30-11-1861
  19. AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 404v-406v, 30-11-1861.
  20. AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 405v-406v, 30-11-1861.
  21. «Juan Balius. Reina Amàlia 11. Traslladar un generador de vapor des del número 16 del mateix carrer». Q127 Foment 727 E. AMCB, 06-05-1876.
  22. Artigues i Vidal, Mas i Palahí, p. 484.
  23. «Ruina Amalia». IDENSITAT.
  24. «Desalojo ilegal del hort del Xino en el Raval (vídeo)». La Mosca TV, 28-11-2017.
  25. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 101-103v, 18-3-1840.
  26. AHCB, C.XIV Obreria C-133, 7-1-1840.
  27. «Carrer Reina Amàlia 13». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  28. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320. 
  29. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 288. 

Bibliografia

[modifica]