Casa-fàbrica Fontserè

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Fontserè
Imatge
Dades
TipusCasa natal i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i restaurat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més baix, 48-50 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.387661°N,2.177992°E / 41.387661; 2.177992
Format perPlaca commemorativa d'Isidre Nonell i Monturiol Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52521 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1297 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Placa commemorativa d'Isidre Nonell i Monturiol
Identificador1754-61
Plànol

Projecte de reforma de la façana de Sant Pere més baix, 50. Jeroni Granell i Barrera (1859) Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Fontserè, també coneguda com casa Francesc Enrich Fontserè, és un conjunt d'edificis situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 48-50 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història[modifica]

El 1655, el metge Antoni Morell va adquirir en emfiteusi la casa del núm. 48,[2] i el 1672 va heretar del seu sogre, el paraire Antoni Bugunyà, la del núm. 50, descrita en els documents notarials com a una «casa amb un portal novament construït, un hort annex amb alguns tarongers i un pou».[3] El 1691, va ser elegit conseller en cap de Barcelona per la plaça destinada a doctors de medicina i lleis,[4] i el 1692 va fer reformar la seva residència, unificant les dues finques a nivell del primer pis i construint-hi sengles balcons.[5]

El 1707, la seva filla Gertrudis, casada amb el notari Isidre Famades, va establir en emfiteusi la casa del núm. 48 (excepte les dues habitacions del primer pis unides al núm. 50) al fuster Ramon Rotllant.[6] Primer va passar a mans del seu fill Carles, i després a les filles d'aquest, Clara i Josepa, aquesta darrera casada amb el fuster Segimon Cornellas,[7] que el 1793 va demanar permís per a modificar el portal i obrir-hi l'accés a l'escala de veïns,[8] i novament el 1795 per a obrir una finestra al segon pis.[9]

En quant a la casa del núm. 50, se sap que pertanyia a Josep Montanyola, capità del Regiment d'Infanteria d'Astúries,[7] de qui va passar a la seva filla Manuela, casada amb Ramon de Berart i de Ramon, baró d'Esponellà. Les seves filles Agnès i Gertrudis de Berart i Montanyola l'establiren en emfiteusi al fabricant d'indianes Pau Fontserè,[10] que havia començat la seva activitat el 1772, al mateix temps que el seu sogre Joan Carrès, segons Molas.[11] El 1774, aquest tenia 12 telers i Fontserè 13, i a aquest darrer un paraire de Berga li subministrava els filats de cotó, segons Thomson.[12] Posteriorment, es va associar a la Companyia de Filats de Cotó, i la seva vídua Gertrudis Carrès i Pla (filla de Joan Carrès i Antònia Pla) encara hi pertanyia el 1797.[13] Segons l'inventari post mortem realitzat per l'hereu Josep Fontserè i Carrès el 1806, a la «quadra dels teixidors» hi havia 13 telers de fusta, quatre peces «flamores» començades, dos bancs de fusta per a plegar les peces, dos cistells de fusta i una pila de 10 o 12 quintars de llenya de pi; i al magatzem, una taula de pedra per pintar el cotó, una caixa per posar-hi els canons buits, una balança de llauna i diverses quantitats de cotó de diferent tipus i qualitat.[14]

La seva germana Isabel es va casar amb el fabricant d'indianes Josep Enrich (vegeu casa-fàbrica Enrich), i el 1848, la propietat del núm. 50 va passar a mans del seu fill Francesc Enrich i Fontserè,[a] que el 1859 va encarregar la reforma de la façana al mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[15] Aquest va construir el balcó del segon pis i va estucar la façana amb una imitació d'encintat de carreus, actuació que també va afectar el primer pis del núm. 48.[16]

El 1876 hi havia la fàbrica de pastes de sopa d'Isidre Nonell i Torrents,[17] que va sol·licitar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 2 CV (amb la corresponent xemeneia) en substitució de l'antic «bogit» (motor cilíndric mogut per cavalls).[18] El seu fill era el pintor modernista Isidre Nonell i Monturiol (1872-1911), la infància i adolescència del qual es va enquadrar en aquest marc, reflectit en algunes de les seves primeres obres: El pati, Interior de botiga i Racó de fàbrica (vegeu llista de quadres d'Isidre Nonell).

A la mort de Francesc Enrich el 1883, la propietat va passar a mans del seu fill Pau Enrich i Capmany.[10] La seva esposa Joaquima Mayol i Castellet (†1913)[b] la va llegar a les seves filles Teresa i Concepció, les quals van heretar a parts iguals les dues finques el 1914. El 1949, Concepció va vendre la seva part a Teresa, per la qual cosa aquesta va quedar-ne com a única propietària, i el 1965 les va vendre a la Compañía Internacional de Seguros SA.[10]

Després de diverses vicissituds, el 2013 es va aprovar definitivament el «Pla Especial Integral (PEI) de regulació de les condicions d'edificació de les finques situades al carrer de Sant Pere més Baix, núms. 48-50 i 52», que incloïa el núm. 52 sense la farmàcia de la planta baixa, catalogada com a establiment d'interès.[19] Aquesta actuació va comportar la unificació a nivell del segon pis d'ambdues finques, desplaçant la finestra gòtica del núm. 48 i posant-la al nivell del balcó del núm. 50, a més d'estendre-hi l'encintat de carreus.[20]

Arran de les obres, la placa commemorativa del 50è aniversari de la mort del pintor (1961) va ser arrencada i el maig del 2014 s'hi va col·locar una de nova al núm. 38 del mateix carrer,[21] un error atribuïble a la monografia sobre el pintor de l'historiador Enric Jardí.[22] Finalment, l'any 2023 la placa fou restituïda a l'emplaçament correcte.[23]

Notes[modifica]

  1. ↑ En aquesta època, la propietat de la finca del núm. 48 es repartia a parts iguals entre Francesc Enrich, els seus germans Josep i Pau, i Ramona Vila i Fontserè, tots com a hereus del seu oncle comú Josep Fontserè i Carrès.[10]
  2. ↑ Que va adquirir la ¼ part de la finca núm. 48 als hereus de Ramona Vila.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Jaume Corbera, manual 730/7, 11-3-1655.
  3. ↑ AHPB, notari Francesc Cotxet i Soler-Ferran, manual 779/7, 16 i 17-12-1672.
  4. ↑ Capmany i Monpalau, Antoni. Memorias históricas sobre la Marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 1792, p. 118. 
  5. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-15 (1689-1694), 26-11-1692. Permís a Antoni Morell, doctor en Medicina, per a construir tres balcons de pedra o ferro al carrer de Sant Pere Més Baix.
  6. ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 28-12-1707.
  7. ↑ 7,0 7,1 AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, 9-2-1776. Confessió de domini de Clara Rotllant, donzella, i Josepa Cornellas, esposa de Segimon Cornellas, fuster, a Francesc Serras, sastre.
  8. ↑ «Segismundo Curnellas. Mestre fuster. Sant Pere més Baix 14. Casa. Modificar un portal i obrir-ne un altre». C.XIV Obreria C-62/1793-007. AHCB, 08-01-1793.
  9. ↑ «Sagimon Curnellas. Mestre fuster. Sant Pere Més Baix 14. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-69/1795-001. AHCB, 12-01-1795.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Dades del RPB.
  11. ↑ Molas, 1970, p. 527.
  12. ↑ Thomson, 2003, p. 191.
  13. ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1797, p. 459. 
  14. ↑ AHPB, notari Ramon Gualsa i Baell, manual 1.178/2, f. 12-18, 21 i 28-2-1806.
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 171, 337, 404. 
  16. ↑ «Francisco Enrich i Fonserè. Sant Pere més Baix 48-50. Reformes». Q127 Foment 1003 bis C. AMCB.
  17. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1216. 
  18. ↑ «Isidro Nonell. Sant Pere Més Baix 50. Substituir la màquina que tenia per una caldera de vapor». Q127 Foment 725 E. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1875-1876.
  19. ↑ «Antiga Farmàcia Padrell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  20. ↑ PEI de regulació de les condicions d'edificació de les finques situades al carrer de Sant Pere més Baix, núms. 48-50 i 52, 01-02-2013, p. 7. 
  21. ↑ «Placa commemorativa a la casa on va viure i morir el pintor Isidre Nonell, al carrer Sant Pere més Baix, 38». BCNROC Barcelona. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona.
  22. ↑ Jardí, Enric. Nonell. Editorial Polígrafa, 1969, p. 9 (peu d'imatge). 
  23. ↑ «Isidre Nonell i Monturiol». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

  • Molas i Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la Revolución Industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970. 
  • Thomson, J.K.J.. A Distinctive Industrialization: Cotton in Barcelona 1728-1832. Cambridge University Press, 2003. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Fontserè
  • «Casa Francesc Enrich Fonserè». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Sant Pere, 48». Rehabilitació. Juli Pérez-Català Arquitectura, 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Fontserè&oldid=33186299»