Casa Aleix Noguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Baix | |||
| Construcció | 1790 | |||
| Ús | hotel | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 62 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42609 | |||
| Id. Barcelona | 1308 | |||
,_actual_Musik_Boutique_Hotel.jpg)
La casa Aleix Noguera és un edifici situat al carrer Sant Pere Més Baix, 62 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment és ocupat en la totalitat per un hotel.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta baixa, entresòl i tres pisos.[1] La planta baixa té tres obertures bessones; la del central és la porta d'accés i les altres dues són grans finestrals.[1] La resta de la façana s'estructura en dos eixos d'obertures a cada banda i una ampli parament cec al centre. L'entresol té finestres, i la resta de pisos, balcons amb baranes de forja, que al principal és una llarga balconada.[1] La cornisa, una mica prominent, es caracteritza per una decoració de sanefes en relleu.[1]
El tret més distintiu d'aquest immoble és la decoració esgrafiada de la façana.[1] Al centre de l'entresol, hi ha representada una noguera (que Comas identifica com una figuera), de la qual un nen golafre (actualment desaparegut) fa caure els fruits per mitjà d'una canya llarga.[3] Als dos extrems del mateix pis hi ha uns llaços, i al principal, hi ha representada una escena del judici de Paris (on es troba l'origen mitològic de la guerra de Troia). La resta presenta decoracions florals, foliàcies i gerros de diversa morfologia i mida.[1][3]
Història
[modifica]Va ser fet construir entre 1790 i 1792 pel notari Aleix Noguera i Jaumar.[4][5] El 1837, el seu fill Jaume Noguera i de Pons el va vendre a Margarida Manor, vídua de Joan Viura i Crehuet.[6][7]
El seu fill Joan Viura i Manor (†1852)[5] es va casar amb Eulàlia Carreras i Parellada (†1895),[8] amb qui va tenir dos fills: Margarida (†1908), casada amb Baldomer de Caralt i Matheu,[9] i Joan Viura i Carreras (1851-1933), metge,[10] que el 1874 va demanar permís per a fer-hi obres interiors,[11] i el 1889 va traslladar la seva residència al carrer de Bilbao, 213 (actualment Via Laietana, 71), cantonada amb el carrer de Fontanella.[12][13] També hi vivien els germans d'Eulàlia: Teresa (†1888)[14] i Josep (†1889), prevere beneficiat de Santa Maria del Mar.[15]
El 1897, Margarida Viura va demanar permís per a construir uns departaments de servei al terrat, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Habitatge al carrer Sant Pere més Baix, 62». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 Comas, Ramon Nonat «Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona». Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval, 1913, pàg. 248.
- ↑ «Alejo Noguera i Jaumar. Sant Pere Més Baix. Escrivà públic i reial col·legiat. Casa. Planta baixa i entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-54/1790-027. AHCB, 05-02-1790.
- ↑ 5,0 5,1 AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/12, f. 528-548v, 18-04-1852.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/17, f. 199-201v, 09-08-1837.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-08-1837, p. 1924.
- ↑ La Publicidad, 21-06-1895, p. 1.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició del matí), 29-10-1908, p. 1.
- ↑ «Joan Viura i Carreras». Galeria de metges catalans.
- ↑ La Imprenta (edición tarde), 22-05-1874, p. 3108. «Don Juan Viura para practicar obras interiores en la casa núm. 62 de la calle Baja de San Pedro.»
- ↑ El Diluvio, 01-11-1889, p. 9433.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 196, 293, 353.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 26-07-1888, p. 9315.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 98-11-1889, p. 13667.
- ↑ «Permís a Margarita Viura per construir departaments de servei al terrat de la casa número 62 del carrer Sant Pere Més Baix». Q127 Foment 899 Z. AMCB, 07-12-1897.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa del notari Noguera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.