Casa Borràs (Barcelona)
Casa Borràs | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Escudellers, 38-40 i Còdols, 2-4 | |||
| ||||
La Casa Borràs era un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Escudellers i dels Còdols de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]El 1744, Francesc Antoni de Borràs i Roger de Llúria (1692-1753)[1] va adquirir una propietat al carrer dels Escudellers i dels Còdols a la seva sogra Maria Antònia de Reard i Guitard,[2][3] ampliada el 1755 per la seva vídua Manuela de Magarola i de Reard (1708-1788)[4] amb una finca contigua al carrer dels Escudellers.[5]
El 1785, l'hereu Albert de Borràs de Llúria i de Magarola (1740-1798), marquès consort de la Bàrcena,[6] va demanar permís per a fer quadrades dues portes de botiga a la seva casa del carrer dels Còdols,[7] i novament el 1787 per a reconstruir-ne la façana, que amenaçava ruïna.[8]
La casa i el títol foren heretats pel seu fill Ramon de Borràs de Llúria i Sánchez de la Bárcena (1762-1822),[9] que el 1800 va demanar permís per a remuntar-hi un pis i obrir-hi finestres i balcons,[10] i novament el 1819 per a renovar-ne els guardarrodes.[11] Fou succeït pel seu germà Manuel (1771-1850),[12] que el 1825 va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada per al seu despatx d'intendent de la policia,[13] i també eixamplar la porta principal.[14]
Després de la mort del seu pare, el nou marquès Manuel de Borràs de Llúria i Angosto (1803-1862)[15] va entaular un litigi amb la seva madrastra Laura Viudes (o Viudez) i Gardoqui,[16][17][18] filla del marquès de Ríoflorido i germana de Josep Adrià Viudes i Gardoqui.[19][20] Per altra banda, Joan Maria d'Oliveres i d'Estanyol (1787-1879),[21] marquès de la Quadra, va iniciar un altre litigi contra la marquesa vídua i els hereus del marquès difunt per impagament del censal de 1.000 lliures anuals de capital i pensió anual de 30, instituït el 1790 per Albert de Borràs a favor de Lluís de Carbonell i de Ferràs.[22][23][24][25][26]
Segons la partició judicial de la herència feta el 1861, Manuel de Borràs de Llúria i els fills de la seva difunta germana Dolors:[27] Josep, Adelaida, Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, es repartiren per meitats la finca de Barcelona, mentre que la seva germana Matilde de Borràs de Llúria i Viudes (futura marquesa) es quedà amb la finca d'Alella. A principis de l'any següent, i per a pagar diversos deutes, aquells vengueren la propietat al banquer Evarist Arnús (que era un dels creditors) i al paleta Manuel Codina,[28] que l'enderrocaren per a construir-hi el Passatge del Rellotge.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Francesc Antoni de BORRAS Y ROGER DE LLURIA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Antonia de REARD y GUITART». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Carles Rondó, 20-7-1744.
- ↑ «Manuela de MAGAROLA y de REARD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Ramon Serra, 27-9-1755.
- ↑ «Albert de BORRAS y de MAGAROLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Alberto de Borràs. Marquès de la Barcena. Còdols. 2 Cases. Quadrar dues portes». C.XIV Obreria C-39/1785-229. AHCB, 13-11-1785.
- ↑ «Marquès de la Bárcena. Còdols. Casa. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-44/1787-72. AHCB, 07-04-1787.
- ↑ «Ramón de BORRAS DE LLORIA y SANCHEZ DE LA BARCENA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramon de Borras de Lluria. Marquès de la Barsena. Escudellers i Còdols. Casa. Planta baixa més dos pisos. Afegir un pis i fer finestres i balcons». C.XIV Obreria C-84/1800-037. AHCB, 20-04-1800.
- ↑ «Ramon Borràs de Llúria. Marquès de la Bàrcena. Escudellers i Còdols. Casa. Renovar els guarda-rodes». C.XIV Obreria C-114/1819-064. AHCB, 20-07-1819.
- ↑ «Manuel de BORRAS DE LLORIA y SANCHEZ DE LA BARCENA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Manuel Borràs de Lluria. Marquès de la Bàrcena. Escudellers i Còdols. Casa. Obrir un balcó a la cantonada». C.XIV Obreria C-125/1825-080. AHCB, 16-07-1825.
- ↑ «(Manuel Borràs de Llúria). Marquès de la Bàrcena. Escudellers 20. Casa. Eixamplar la porta principal». C.XIV Obreria C-125/1825-087. AHCB, 27-07-1825.
- ↑ «Manuel de BORRAS DE LLORIA y ANGOSTO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Laura de VIUDES y GARDOQUI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Laura Viudes y Gardoqui». geneanet. José Francisco Marín-Baldo Gómez.
- ↑ Pleito de Manuel Borrás, Marqués de la Bárcena, contra Laura Viudez, Marquesa Viuda de la Bárcena, sobre la entrega de unos bienes. Patrimonio documental del Ilustre Colegio de la Abogacía de Madrid, 1857.
- ↑ «José Adrián Viudes Gardoqui». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-08-1861, p. 7148.
- ↑ «Joan Maria de OLIVERES y ESTANYOL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Lluis de CARBONELL y de FERRAS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/50, f. 751-753, 9-11-1790.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-12-1858, p. 11122-11123.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-01-1860, p. 187-188.
- ↑ AHPB, notari Josep Falp, manual 1.234/18, f. 320-321, 30-6-1862. Carta de pagament atorgada per Josep Maria d'Oliveres, marquès de la Quadra, a Manuel de Borràs de Llúria i Angosto, Matilde de Borràs i de Viudes, i els germans Josep Manuel, Adelaida, Maria Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, per la quantitat de 2.880 rals pel pagament de 34 pensions del censal de capital 1.000 lliures i pensió de 30, creat per Albert de Borràs i de Magarola, marquès consort de la Bàrcena, a favor de Lluís de Carbonell, marquès de la Quadra.
- ↑ «María Dolores de BORRAS DE LLORIA y ANGOSTO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/38, f. 69-87, 31-1-1862 i f. 112-133v, 12-2-1862.
Bibliografia
[modifica]- Puigferrat i Oliva, Carles «Un noble català del segle XIX: Joan Maria d’Oliveres i d’Estanyol, Marquès de la Quadra (Vic, 1797 - Barcelona, 1879)». Ausa, Vol. 29, 185, 2020, pàg. 445-483.
- Rovira, Salvador-J. Els Marquesos de la Bàrcena i la Riera de Gaià. Cossetània Edicions, juliol 2005. ISBN 978-84-97911-30-6.