Casa Bosch i Alsina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Eixample | |||
| Arquitecte | Pere Bassegoda i Mateu | |||
| Construcció | 1892 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Altitud | 21 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Catalunya, 8 i Ronda Universitat, 24 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41289 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ròmul Bosch i Alsina | |||
La Casa Bosch i Alsina és un edifici d'estil historicista, ple de referències neogòtiques, situat al xamfrà de la Plaça Catalunya i la Ronda Universitat, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història[modifica]
Fou projectat el 1891 pel mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu (1817-1908)[2] per a Ròmul Bosch i Alsina,[3] metge i industrial que va presidir molts anys el port de Barcelona, i també fou alcalde de la ciutat.[1] El 1919, hi va fer instal·lar un ascensor[4] de fusta de caoba, que encara funciona.[5] L'immoble va ser rehabilitat per la Caixa de Pensions el 1982.[5]
Descripció[modifica]
És un edifici de planta baixa i quatre pisos. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, es troba en el punt de gir de la façana. Aquesta única entrada des del carrer dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.[1]
L'aresta de trobada de les dues façanes es resol amb un mòdul de gir que conté una línia vertical d'obertures. Aquesta s'inicia en planta baixa amb l'accés principal i s'acaba en el remat de l'edifici amb un gran medalló flanquejat per dos pinacles d'estil neogòtic.[1]
La façana a la Ronda té una composició d'obertures força regular en quatre eixos verticals. Aquests eixos s'inicien a la planta baixa amb portals de llinda conopial i estan rematats a dalt de tot per pinacles. La primera planta disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica. Els altres pisos disposen d'uns balcons individuals de poca volada amb l'excepció de dos balcons correguts que aparellen les dues balconeres centrals. En aquesta façana els emmarcaments són rectes amb motllurat i decoracions goticitzants.[1]
L'altra façana manté la composició en eixos verticals però són més variades, ja que introdueixen de forma aleatòria diferents variants del repertori gòtic: finestres coronelles, d'arc conopial i polilobulades, geminades o amb motllura recta.[1]
El parament té un revestiment que dibuixa carreus texturats que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.[1] El perímetre de coronament està molt ornat amb arcuacions volades sobre mènsules de pedra que integren uns forats circulars de ventilació del terrat.[1]
La coberta és plana amb un terrat del que sobresurt un àtic enretirat de la façana.[1]
Artísticament cal destacar l'acurada execució dels detalls esculpits en pedra com els escuts i les arquivoltes que emmarquen el portal d'entrada o els múltiples bustos presents en la façana.[1]
L'interior del vestíbul conserva els elements originals, com la porta de fusta, les reixes i els revestiments amb sanefes de formes geomètriques amb motius florals, obras de Josep i Joan Closa.[5][1] L'escala comunitària s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors.[1]
És remarcable la tribuna del xamfrà, al nivell del pis principal, d'estructura metàl·lica, tancament de vidre i llosana de pedra. Disposa de mènsules de ferro forjat amb finals de cap de dragó de ferro colat. Aquestes mènsules, metàl·liques, fan de reforç estructural a altres mènsules de pedra, seguint influències de Viollet-le-Duc.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Casa Bosch Alsina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Bassegoda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rómulo Bosch i Alsina. Ronda de la Universitat s/n xamfrà rambla de Catalunya. Sol·licitar permís per construir habitatge». Q127 Eixample 4593/1891. AMCB, 30-11-1891.
- ↑ «Rómulo Bosch y Alsina. Ronda Universitat 24. Instal·lar a la casa un ascensor elèctric accionat per un electromotor». Foment 1760/1919. AMCB.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Moraleda Orozco, Xavier «Los secretos que esconde la casa Bosch Alsina». La Vanguardia, 27-03-2023.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bosch i Alsina |
- «Casa Bosch Alsina». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Ròmul Bosch i Alsina». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.