Casa Castellarnau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa Castellarnau
435 Casa Castellarnau, c. Cavallers 14.jpg
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic, Barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaTarragonès
Localització C. Cavallers, 14. Tarragona
 41° 07′ 04″ N, 1° 15′ 19″ E / 41.117808°N,1.255378°E / 41.117808; 1.255378Coord.: 41° 07′ 04″ N, 1° 15′ 19″ E / 41.117808°N,1.255378°E / 41.117808; 1.255378
BCIL
Identificador IPAC: 12462
Modifica les dades a Wikidata

Casa Castellarnau és una Casa-palau del municipi de Tarragona protegida com a bé cultural d'interès local. És actualment la Seu central del Museu d'Història de Tarragona. L'edifici es va construir a l'interior del que en època romana fou la plaça d'administració del Fòrum Provincial. Excavacions realitzades l'any 1993 en el seu pati van posar al descobert tota una sèrie d'estructures d'època romana corresponents al podi del porticat de la gran plaça de representació de la província.[1]

Descripció[modifica]

Casa senyorívola amb pati interior.[2]

La façana principal té esgrafiats i pintures al voltant dels buits. La porta d'accés és de fusta tallada i té un escut representatiu, de pedra, al centre de la llinda.[2]

L'interior destaca en el seu conjunt, especialment l'escala de tradició gòtica catalana que tenia la seva entrada per la porta de l'extrem dret. A la planta noble cal remarcar les diverses estances, com la sala blava, la groga, la vermella i la verda,[1] barrocament ornats amb pintures al sostre i l'abundància d'elements clàssics com són les cornises sustentades per columnes fictícies, columnes -de veritat-, capitells i llindes de les portes, arcs ornamentats a les finestres, etc.[2] Ara bé, l'espai més emblemàtic de la casa és sense cap dubte el saló. Aquest presenta el sostre decorat amb motius mitològics atribuïts al pintor provençal Josep Bernat Flaugier, de finals del segle XVIII.[1]

A la façana posterior, que està sense arrebossar, s'aprecia l'obra feta amb carreus.[2]

Història[modifica]

Els orígens documentats de la Casa Castellarnau es remunten a inicis del segle XV, quan la documentació la fa pròpia de Iu Ferré, membre actiu del consistori de la ciutat. D'aquesta època es conserven una sèrie d'arcs apuntats a la planta baixa i pati interior. Malgrat tot, durant les excavacions es van documentar una sèrie d'estructures precedents d'època tardoantiga i dels segles XII al XIV. L'any 1527 la casa era propietat de Francesc de Soldevila.[1]

L'any 1542, l'edifici va patir una sèrie de transformacions per adequar-se, juntament amb les cases Ixart i Montoliu, per servir de residència reial en l'estada que el rei Carles I va realitzar a Tarragona.[1]

L'any 1764 Carles de Castellarnau va comprar la casa per establir-hi la seva residència. Així mateix, la família Castellarnau va adquirir dues cases annexes més per tal de poder-la ampliar i guanyar en dimensions i espai interior. El disseny de la nova construcció fou encarregat a l'arquitecte barceloní Josep Prat i Delorta.[1]

Des de l'any 1954 l'edifici és de propietat municipal. A partir d'aquest moment l'edifici es va remodelar amb nombroses modificacions de l'original obtenint com a resultat l'estat actual de l'edifici.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Castellarnau». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.49-51. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 25 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Casa Castellarnau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Castellarnau Modifica l'enllaç a Wikidata