Josep Prat i Delorta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1730  Barcelona |
| Mort | 22 desembre 1788 (57/58 anys) San Fernando |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, contractista |
| Família | |
| Fills | Antoni Prat i Magrans, Josep Prat i Magrans |
| Pare | Pere Màrtir Prat |
Josep Prat i Delorta (Barcelona, 1730 - San Fernando, 22 de desembre de 1788)[1][2] va ser un arquitecte català.[3]
El seu pare va ser el mestre d'obra Pere Màrtir Prat, del qual se li suposa la vocació per l'arquitectura.[2] Va estudiar al col·legi dels jesuïtes de Cordelles, i va formar part del gremi de Mestres de Cases i Molers de Barcelona.[2] L'any 1774 es va esdevenir arquitecte acadèmica de mèrit de la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando.[2]
Des del 1763 se'l localitza a Tarragona, i fou en aquesta ciutat i altres ciutats del voltant on desenvolupà bona part de la seva carrera i on trobem el gruix de les seves obres.[2] A partir de 1785, però, es trasllada fins a San Fernando, a Cadis, cridat per Vicente Ignacio Imperial Digueri, amb l'encàrrec d'esdevenir mestre major de totes les obres que s'estaven realitzant en aquesta nova població.[2] En paral·lel, Prat va substituir durant un temps a Miguel de Olivares com a mestre d'obra en la construcció de la catedral de Cadis.[2]
Prat i Delorta va tenir un paper de frontissa entre dues maneres de concebre l'arquitectura. D'una banda, provenia d'una tradició barroca i gremial,[1] per acabar abraçant una nova manera de fer, fortament academicista i professionalitzada, sota l'empara de l'Acadèmia de San Fernando.[4]
Obres[modifica]
Aquestes serien les seves principals obres:[2]
- Capella de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona (1760-1775)
- Remodel·lació de la façana de la Casa Castellarnau de Tarragona (1766)
- Col·laboració en la nova catedral de Lleida (1772)
- Projecte per a una nova duana de Tarragona (1772)
- Projecte per a l'adeqüació del port de Tarragona (1777)
- Col·laboració en la construcció de la catedral de Cadis (sense data)
Pel que sembla, Prat també participà en la definició i el disseny de l'estructura urbana de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb els seus fills Antoni Prat i Magrans i Josep Prat i Magrans.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Serra Masdéu, Anna Isabel. «Els projectes de l'arquitecte Josep Prat i l'academicisme a les Terres de l'Ebre». A: Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Edicions, 2008, p. 387 (La Barcellona ; 7). ISBN 978496623170.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Serra Masdéu, Anna Isabel. «Josep Prat Delorta» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «Josep Prat i Delorta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Garganté Llanes, Maria. «Estudis sobre l'arquitectura de Josep Prat al Camp de Tarragona». Descobrir, 11-10-2012. [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ Serra Masdéu, 2008, p. 398
Bibliografia[modifica]
- Arranz Herrero, M. «Notes sobre l’arquitecte Josep Prat (1726-1790)». Aplec de Treballs, n. 1, 1978.
https://raco.cat/index.php/Aplec/article/view/15355
- Arranz Herrero, Manuel. Mestres d’Obres i Fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d’Aparelladors Tècnics de Barcelona, 1991.
- Serra Masdeu, Anna Isabel. Academia i Tradició: Josep Prat i l’arquitectura de la segona meitat del segle xviii a la Diòcesi de Tarragona (tesi). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.
- Vila Tornos, F. La Catedral de Lleida. Lleida: Pagès Editors, 1991.