Casa Ferran Guardiola
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||||
| Arquitecte | Joan Francesc Guardiola Martínez | ||||||
| Construcció | 1929 | ||||||
| Construcció | segle xx | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme, Art Déco | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | ||||||
| Localització | C. Consell de Cent, 234-236 - c. Muntaner, 54 | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 41275 | ||||||
| |||||||
La Casa Ferran Guardiola o Casa Xinesa és un edifici barceloní situat al número 54 del carrer de Muntaner (a la cantonada amb el carrer del Consell de Cent).[1][2][3] Destaca pel seu estil, que barreja estils art déco i modernista[2] amb influència Sezession i diversos orientalismes insòlits. Fou dissenyada per l'arquitecte valencià Joan Guardiola Martínez en col·laboració amb els seus germans Ferran (director) i Salvador (cap d'obra), i inaugurada l'any 1929.[3] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
La Casa Ferran Guardiola està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Consell de Cent, Aribau, Diputació i Muntaner. Disposa d'una única façana exterior afrontada al xamfrà dels carrers Consell de Cent i Muntaner, i una petita façana interior afrontada al pati de l'illa.[4]
Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta poligonal, amb una estructura en alçat que consta de planta baixa, entresòl, principal, quatre plantes pis, àtic i sobreàtic, tot cobert per un terrat transitable. L'edifici comprèn dos finques indiferenciades en la façana, però amb accessos individuals que donen pas a dues zones de vestíbul i a dos celoberts en els quals s'hi localitzen les escales de veïns i els ascensors.[4]
La façana, de gran monumentalitat, estructura les seves obertures en quinze eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial a partir del punt central del xamfrà. Igualment està dividida en tres trams horitzontals.[4]
El primer tram, amb parament de pedra, comprèn la planta baixa i l'entresòl. Les obertures estan emmarcades per monumentals columnes amb capitells inspirats en l'ordre jònic. Els portals principals, a la zona d'intersecció entre la zona de xamfrà i cadascú dels carrers on afronta l'edifici, són de doble alçat i coberts per un monumental arc inspirat en l'arquitectura oriental. La resta d'obertures corresponen a locals comercials.[4]
El tram central està format per les quatre següents plantes, amb balcons correguts tancats per baranes de ferro a les tres primeres plantes i balcons individuals a l'última. En aquest tram i al superior, el parament està cobert amb estuc groguenc amb estilitzats esgrafiats geomètrics i vegetals de color vermell.[4]
L'últim tram està marcat per la cornisa motllurada de coronament, que amaga l'àtic, enretirat de la línia de façana. L'eix de simetria de l'edifici, situat al centre del xamfrà, està remarcat per un conjunt vertical amb una amplada de tres obertures que trenca l'esquema descrit. Al tram central hi ha dos tribunes, on la superior sustenta per mitjà de dos columnes un balcó poligonal. En aquest eix l'àtic s'apunta a la façana, amb una voluminosa torre, on s'ubica el sobreàtic, rematada per dos monumentals pinacles.[4]
Els dos portals d'accés permeten accedir als vestíbuls, amb la mateixa planta, cadascun decorat amb una tonalitat de color. Aquest donen accés als celoberts, també diferenciats en planta, on es troben al centre els antics ascensors i al fons les escales que permeten accedir a les diverses propietats horitzontals.[4]
Història
L'arquitecte Joan F. Guardiola va realitzar aquesta casa pel seu germà Ferran Guardiola. L'edifici es va terminar l'any 1929.[4]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ferran Guardiola |
- ↑ «Web de l'Ajuntament de Barcelona: Insòlit: Rastres de les modes orientals a Barcelona», 18-06-2014. Arxivat de l'original el 3 de març 2016.
- ↑ 2,0 2,1 «Generalitat de Catalunya: Patrimoni: Casa Ferran Guardiola». Arxivat de l'original el 2015-02-16.
- ↑ 3,0 3,1 «El Periódico: La belleza de una fachada absurda».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Casa Ferran Guardiola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].