Joan Guardiola Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Guardiola Martínez
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Alzira (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte (1922–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Ateneu suecà del Socors
Casa jueva de València
Casa Ferran Guardiola, o Casa Xinesa, Barcelona

Joan Francesc Guardiola Martínez (Sueca, 1895 - Alzira, 1962), fou un arquitecte valencià del període déco.

Va acabar els seus estudis d'arquitectura l'any 1922 a l'Escola de Barcelona. La seua activitat professional es va orientar cap a l'arquitectura privada i destaca per haver conreat tendències molt particulars dins l'òrbita de l'art déco. La seua obra de postguerra remet a l'expressionisme racionalista d'Erich Mendelsohn.[1]

Obres[modifica]

Catalunya[modifica]

A Barcelona, sobresurt d'ell la Casa Ferran Guardiola, també anomenada casa Xinesa o casa Xina, a la cantonada Muntaner, 54 - Consell de Cent (1930), obra que barreja influència Sezession i diversos orientalismes insòlits. L'obra la va construir per al seu germà Fernando.

País Valencià[modifica]

Alzira
  • 1936 - Llavador de l'Alquerieta.[2]
  • Cinema Casablanca d'Alzira (desaparegut)
Castelló (la Ribera Alta)
La Pobla Llarga
Sueca
València
  • 1930 - Casa Jueva (també coneguda com a neohindú); edifici per a José Salom. C/ Castelló, 20.[4]
  • 1940 - Edifici per a Miguel Pascual Almenar. C/ Jesús, 13 (Patraix).[1]
  • 1941 - Edifici per a José Salom. C/ Ciril Amorós, 25.[1]
  • 1941 - Edifici per a Cristóbal López Martínez. C/ Salamanca, 8 amb Comte d'Altea.[1]
  • 1941 - Edifici per a Anita Porres Tarrasó. C/ Borriana, 24, cantonada amb Joaquín Costa, 37, amb elements de caràcter regional i barroc.[5][1]
  • 1942 - Edifici per a Hermenegildo Paulino Mora. C/ Sant Vicent Màrtir, 61, Periodista Azzati i Animes.[1]
  • 1942 - Edifici per a María Benaches Palmero a l'avinguda Regne de València, 52.[1]
  • 1946 - Projecte d'edifici per a Antonio i Rafael Haro Martínez i Emilio Olmos Alcañiz en c/ Governador Vell, 25 i 27.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Sánchez Muñoz, 2011, p. 391.
  2. ↑ Ajuntament d'Alzira. «Rehabilitació antic llavador». Projectes, 2009. Arxivat de l'original el 15 de gener 2014. [Consulta: 14 gener 2014]., pàg.4
  3. ↑ CATASÚS,A.. "L'arquitectura modernista a Sueca:1908-1936". Sueca: Llibreria Sant Pere, 2004. ISBN 84-932816-5-4. 
  4. ↑ IVAM, 1998, p. 16.
  5. ↑ Sánchez Muñoz, 2011, p. 51.

Bibliografia[modifica]

  • IVAM. La ciudad moderna - arquitectura racionalista en Valencia. (en castellà). Valencia: Instituto Valenciano de Arte Moderno. Centre Julio Gonzáles, 1998. ISBN 9788448216665 [Consulta: 14 gener 2014]. 
  • Sánchez Muñoz, David. Arquitectura en Valencia (1939-1957) (en castellà). València: Universitat de València, Servei de Publicacions, 2011. ISBN 9788437080932 [Consulta: 14 gener 2014]. 
  • E. LL. P.: Centenario del arquitecto suecano Juan Guardiola, setmanari Sueca, 3 de desembre de 1995.
  • MORENTE, J.: Juan Francisco Guardiola i Martínez, arquitecte, La Partida de les Cendroses, núm. 4. Sueca, 1994, pp. 66-68.
  • SERRA DESFILIS, A.: Juan Francisco Guardiola, dins d'Eclecticismo tardío y art decó en la ciudad de Valencia (1926-1936). València, 1996, pp. 196-198.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Guardiola Martínez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Guardiola_Martínez&oldid=32423173»