Casa Gironella

No s'ha de confondre amb Casa Vives (Barcelona).
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Gironella
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Sever, 3 i Sant Felip Neri, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38308°N,2.17526°E / 41.38308; 2.17526
Activitat
Propietat deMarquesat de Gironella Modifica el valor a Wikidata

La Casa Gironella era un edifici situat als carrers de Sant Sever (antigament Baixada de Santa Eulàlia) i de Sant Felip Neri del Barri Gòtic de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

Segons la documentació notarial, els orígens d'aquesta finca es remunten al segle xvi, quan pertanyia a Jeroni de Malet, de qui va passar a la seva filla Violant,[1] casada amb Joan de Josa, senyor de Les Sitges.[2] L'hereva Paula de Josa i de Malet (†1624)[3] es va casar en segones noces amb Miquel II d'Agulló, baró de Gironella,[4] i la propietat passà a mans d'aquest llinatge.

El 1787, Mena de Sentmenat d'Agulló-Pinós-Fenollet i de Ribera-Claramunt (1728-1795), sisè marquès de Gironella,[5] va demanar permís per a eixamplar una finestra del segon pis,[6] i per a convertir una altra de la cantonada en una galeria.[7] L'any següent, va demanar novament permís per a construir-hi una miranda.[8]

El 1822, la seva vídua Llúcia Antònia de Vega[9] i el seu fill Pere Nolasc d'Agulló-Pinós-Fenollet i de Vega[10] van vendre la finca (que es trobava en estat ruïnós) al fuster Josep Botey i Soler.[11] Tanmateix, arran del restabliment dels majorats després del Trienni Liberal (1820-1823), es va acordar verbalment la restitució de la propietat, la qual es va formalitzar el 1833.[12] Tot seguit, Llúcia Antònia de Vega, la seva neta Maria Lluïsa d'Agulló-Pinós-Fenollet, marquesa de Gironella,[13] i el marit d'aquesta, Manuel Calvo de Encalada-Orozco, marquès de Villapalma,[14] l'establiren en emfiteusi al mateix Botey,[15] que va cedir-ne una part a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri,[16] i l'any següent la va fer reedificar segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals.[17][18]

Referències[modifica]

  1. «Violant de MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. «Joan de JOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. «Paula de JOSA y MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «Miguel (II) de AGULLO». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. «Mena de Sentmenat Agulló-Pinós-Fenouillet y Ribera-Claramunt». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  6. «Mena Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenollet y de Ribera-Claramunt. Marquès de Gironella. Sant Felip Neri (davant el carrer de Sant Domènec). Casa. Eixamplar una finestra». C.XIV Obreria C-43/1787-38. AHCB, 05-03-1787.
  7. «Marquès de Gironella. Baixada de Santa Eulàlia i Sant Felip Neri. Casa. Convertir una finestra en un balcó mirador». C.XIV Obreria C-13-09-1787. AHCB.
  8. «Marquès de Gironella. Sant Felip Neri. Casa. Fer un mirador». C.XIV Obreria C-48/1788-172. AHCB, 16-08-1788.
  9. «Lucía-Antonia de Vega y Sentmenat de Agulló-Pinós». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  10. «Pedro-Nolasco de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Vega». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. AHPB, notari Josep Clos i Trias, 9-9-1822.
  12. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 61-65, 18-2-1833.
  13. «Luisa de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Sans de Barutell-Sala-Montrodón». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. «Manuel Calvo de Encalada-Orozco y Rodríguez de Valcárcel». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  15. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 65v-76v, 18-2-1833.
  16. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 269-270v, 29-4-1833.
  17. AHCB, C.XIV Obreria C-119, 20-9-1834.
  18. «Carrer Sant Sever 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).