Vés al contingut

Casa Gispert

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Gispert
Imatge
Dades
TipusBotiga Modifica el valor a Wikidata
Part deCasa Casimir Rull Modifica el valor a Wikidata
Construcció1911 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSombrerers, 23 i St. Antoni dels Sombrerers, 8 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18
Bé cultural d'interès local
TipusEstabliment de gran interès
Id. IPAC43595 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona4373 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcasagispert.com Modifica el valor a Wikidata

La Casa Gispert és un establiment situat als carrers dels Sombrerers, 23 i de Sant Antoni dels Sombrerers, 8 de Barcelona, catalogat com a de gran interès (categoria E1).[1][2] L'edifici on es troba està catalogat com a bé cultural d'interès local.[3]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos, amb tres obertures per planta. Els balcons són correguts de llosa de pedra motllurada, llevat del primer pis; i les baranes són de ferro de barrots verticals. Emfasitzen l'horitzontalitat de l'edifici un fris de pedra motllurada a l'alçada de cada forjat sota el qual hi ha una tira esgrafiada, que gira potenciant la cantonada.[3]

La botiga disposa de dos portals, situats als costats de l'escala de veïns, essent l'entrada pel de la dreta. Estan emmarcats per sengles mobles de fusta motllurada amb un calaix a la llinda i plafons laterals als brancals, de vidre pintat negre i rètols esgrafiats.[4][2]

A l'interior es conserva gran part del mobiliari original: el taulell mostrador, els prestatges amb o sense calaixos per a la mercaderia, així com els cistells de vímet i l'utillatge. És destacable el forn de llenya per a torrar els fruits secs, únic a Europa i que continua funcionant en l'actualitat.[4][2]

Història[modifica]

A finals del 1828, el taverner Gaietà Vínzia i Sogno, cuiner de la fonda de la Creu de Malta (anomenada de les Mosques pel carrer on era situada),[5][6] va adquirir als marmessors de Raimunda Llopart i Baví un edifici de finals del segle xviii als carrers de Sombrerers i de Sant Antoni,[7][8][9] on va establir la fonda de les Mosques Noves, coneguda popularment com a Can Tano. Posteriorment es va retirar del negoci, i el 1857 va tornar a fer-se'n carrec.[10][6][11] Va morir el 1863[12] i el seu fill Josep Vínzia i Punti[13][14] va llogar l'establiment a Francesc Gost, que li canvià el nom pel de La Aurora, i el 1880 es va traslladar al núm. 1 del mateix carrer.[6][15] Cap al 1889, el seu gendre Casimir Rull i Blasi (casat amb la seva filla Gaietana Vínzia i Falciola)[16] va fer reconstruir l'edifici.[17]

A principis del segle xx hi havia la botiga de safrà i drogueria de Francesc Cuadrenys,[18] i el 1911, el metge de Centelles Josep Gispert comprà la botiga per als seus dos fills Enric i Alfons (E & A Gispert), especialitzant-se en la venda a l'engròs de productes colonials.[3][19] El 1993, la vídua d’Enric Gispert traspassà el negoci als germans Margenat, que l'orientaren cap al comerç minorista. Des del 2013, el regenten Gemma Marín i Enric Comelles.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Casa Gispert». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E1: Establiments de gran interès, 26-02-2016, p. 15-16. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1819, p. 448. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Masriera Colomer, Artur. Los buenos Barceloneses: hombres, costumbres y anécdotas de la Barcelona ochocentista (1850-1870). Ediciones Polígrafa, p. 147. 
  7. ↑ «Marianna Llopart. Sombrerers i Sant Antoni (Sant Antoni dels Sombrerers). Casa. Planta baixa i quatre pisos. Enderrocar i reedificar part de la casa». C.XIV Obreria C-48/1788-090. AHCB, 05-05-1788.
  8. ↑ AHPB, notari Fèlix Maria Falguera, manual 1.213/15, f. 234-239, 19-12-1828.
  9. ↑ «Pla que demostra la extensió y límits dels alous de que se compon la casa que los Srs. Marmessors testamentaris de la Sra. Raymunda Llopart y Basi (...) han venut a Cayetano Vincia mestre taberner de Barcelona situada en lo carrer dels Sombrerers de Sant Antoni (...) ab escriptura (...) als 19 de Desembre de 1828». Gràfics 03531. AHCB, 29-01-1829.
  10. ↑ Diario de Barcelona, 29-11-1857, p. 9869. 
  11. ↑ Suñé, Ricard. Nueva crónica de Barcelona: historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones, Vol. 3. Seguí, 1939, p. 1432. 
  12. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-11-1863, p. 10218. 
  13. ↑ Diario de Barcelona, 06-03-1878, p. 2815. 
  14. ↑ Casanova i Antonio, Josep A. «Antònia Canet i Gaietà Vínzia, personatges desconeguts del nomenclàtor de carrers de Mollet del Vallès». Miscel·lània, 21, 2006, pàg. 81-88.
  15. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-11-1890, p. 13595. 
  16. ↑ Diario de Barcelona, 06-03-1878, p. 2815. 
  17. ↑ «Petició de Casimiro Rull perquè se l'indemnitzi per una faixa de terreny que ha cedit a la via pública, amb motiu de la reedificació de la casa nº 23 del carrer Sombrerers». Q136 Obres públiques 3/0 2041. AMCB.
  18. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1248. 
  19. ↑ 19,0 19,1 «Casa Gispert». Ruta dels emblemàtics. FICC (Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Gispert
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Gispert&oldid=33649622»