Vés al contingut

Casa Casimir Rull

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Casimir Rull
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Construcció1871 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLledó, 13 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38233°N,2.17921°E / 41.38233; 2.17921
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42545 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona842 Modifica el valor a Wikidata

La casa Casimir Rull és un edifici situat al carrer de Lledó, 13 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local,[1][2] tot i que la fitxa li atribueix erròniament la denominació Casa Manuel de Figuerola, corresponent a l'edifici veí del núm. 15.[3] Pertany al conjunt especial de la muralla romana i embolcalla les torres números 30 i 31.[1]

Descripció[modifica]

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i golfes, amb tres obertures per planta. A la planta baixa les portes són d'arc escarser i el parament dibuixa línies horitzontals i ressegueix la línia de les dovelles. Als pisos superiors s'obren balcons individuals amb la barana de ferro forjat i les llosanes recolzades sobre mènsules. Les obertures són allindades i estan emmarcades per una motllura que imita carreus. Una motllura separa les golfes on hi ha petites finestres rectangulars. El parament és llis amb l'única decoració de dos medallons, entre els balcons del primer pis, amb un bust femení i l'altre masculí d'inspiració clàssica, acompanyats d'una inscripció. Una cornisa corona la façana.[1]

A la planta baixa es conserva un pati renaixentista tancat amb arcs de mig punt i columnes toscanes. En un carcanyol dels arcs es pot veure un medalló de marbre, similar als de la façana, amb un bust d'un noi de perfil i acompanyat d'una inscripció llatina.[1]

Història[modifica]

Segons la documentació, al segle xvii aquesta finca pertanyia al mercader Bernat Corts i Pineda, natural de Sarrià. El 8 de novembre del 1657, trobant-se malalt, va atorgar testament, disposant el seu enterrament a l'església dels Sants Just i Pastor i nomenant hereu universal el seu fill Bernat Corts i Claresvalls, de tan sols quatre anys d'edat.[4] Aquest es va casar amb Manuela de Balaguer i Bertran[5] i foren pares d'una única filla, Maria Antònia Corts i de Balaguer, que professà al monestir de les Jerònimes,[5] al que instituí com a hereu.[6][7][8] El 1855, arran de la desamortització de Madoz, la finca va passar a mans de l'Estat.[9][3]

El 1842, el vidrier i llauner Jeroni Rull i Bartomeu era instal·lat al carrer d'Avinyó, 11 (antic 26),[10][11][12][13] i posteriorment va obrir un magatzem de vidres plans a la Baixada de Viladecols, 3.[14][13] El 1870, el seu fill Casimir Rull i Blasi[15] va adquirir la finca del carrer de Lledó, 13 en subhasta pública[16][9] i l'any següent va fer-la enderrocar i construir de nou,[17][18] tot aprofitant alguns elements de l'edifici antic: «[...] nos place ahora consignar que la laudable conducta del Sr. Altimira, que restaura la casa del Arcediano, ha sido imitada por la persona que ha comprado la casa que fué de las monjas jerónimas, sita en la calle de Lladó, la cual tiene un patio del primer tercio del siglo XVI, [...]. Al efecto, ha derribado tabiques y accesorios con que se había hecho perder al patio su primitiva belleza y ha dispuesto que se efectúe su restauracion con el cuidado que se merece.»[19] El nou magatzem, instal·lat als baixos, incorporava la secció de metalls.[13]

Casimir Rull era casat amb Gaietana Vínzia i Falciola, filla de Josep Vínzia i Punti, rendista i propietari, i de Lluïsa Falciola i Badanelli.[20][21] Va morir el 1910[22] i fou succeït pel seu fill Lluís Rull i Vínzia, que el 1921 hi va afegir la secció de pisa sanitària.[13] El 1926, va sol·licitar l'adquisició de la finca el carrer de Basea, 32 (actualment Sotstinent Navarro, 22-24) per a ampliar-hi el magatzem,[13] construint-hi unes escales de comunicació amb la del carrer de Lledó.[23][24] El 1953, el seu nebot Casimir Rull i Raspall va encarregar a l'arquitecte August Miret la construcció d'un edifici d'oficines al solar d'aquesta darrera, l'enderrocament de la quala no es produí fins al 1958.[24]

El 1965, la Caixa de Pensions va llogar la planta baixa de l'immoble a una fusteria.[24] El 1977 s'hi va instal·lar un casal d'avis de la Caixa, que hi romangué fins al 2008 i va aprofitar l'antiga escala de comunicació com a sortida d'emergència en cas d'incendi.[24]

El pati renaixentista abans de l'enderrocament. Dibuix de Maurici Vilumara (1869)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Manuel de Figuerola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Manuel de Figuerola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 Carbonell Badia, 2021, p. 12.
  4. ↑ Navarro i Monlleví, 1993, p. 99-100.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Can Pinyol». Patrimonio Arquitectónico. Sant Boi de Llobregat.
  6. ↑ «Can Grau». Els Piera de les Corts (blog), 16-08-2011.
  7. ↑ «Can Farinetes / Lo Garrofer / Lo Palmer». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. ↑ Navarro i Monlleví, 1993, p. 102.
  9. ↑ 9,0 9,1 AHPB, notari Francesc de Paula Maspons i Grau, manual 1.309/28, f. 1088-1096, 9-11-1870.
  10. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 44. 
  11. ↑ «Guía general de Barcelona» p. 344, 1849.
  12. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 219, 346. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 El Diluvio, 30-09-1933, p. 8. 
  14. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 168, 273. 
  15. ↑ Anuario Riera, 1905, p. 812. 
  16. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 01-07-1870, p. 6689. 
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 2304 C.
  18. ↑ Carbonell Badia, 2021, p. 12-13.
  19. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-02-1871, p. 2027. 
  20. ↑ Diario de Barcelona, 06-03-1878, p. 2815. 
  21. ↑ Casanova i Antonio, Josep A. «Antònia Canet i Gaietà Vínzia, personatges desconeguts del nomenclàtor de carrers de Mollet del Vallès». Miscel·lània, 21, 2006, pàg. 81-88.
  22. ↑ La Veu de Catalunya (edició vespre), 20-10-1910, p. 1. 
  23. ↑ «Alienació de la parcel.la del c. Basea núm. 32 de Lluís Rull». Q101 Urbanització i Reforma 86/29. AMCB, 1926.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Carbonell Badia, 2021, p. 13.

Bibliografia[modifica]

  • Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 317-323. ISBN 84-7609-618-6. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Casimir Rull». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Casimir Rull
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Casimir_Rull&oldid=33643481»