Vés al contingut

Casa Manuel de Figuerola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Casa Casimir Rull.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Manuel de Figuerola
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLledó, 15 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38223°N,2.1793°E / 41.38223; 2.1793
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42561 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona843 Modifica el valor a Wikidata

La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb uns baixos no comercials (probables locals destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[2] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[2]

Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[2]

A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[2]

Història[modifica]

El 1745, el comerciant i flequer Oleguer Guitart i Gorch[3] va adquirir a Josep d'Oriol i Tort una casa al carrer de Lledó.[4] Aquell mateix any, va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta,[5] incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,[6] convertint-se en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[7]

El 1779, va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa.[8] Casat amb Maria Teresa Gassol,[9] a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis,[10] casada amb Pau Ignasi Agustí i Fatjó.[11]

El 1805, la seva neta Teresa Agustí i Guitart va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[12] Casada amb Manuel de Figuerola i Fanales,[13] fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i Agustí (1806-1891),[14] que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu.[15] El 1872, fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Habitatge al carrer Lledó, 15». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Oleguer Guitart Gorch». geneanet. Lluís Losantos.
  4. ↑ AHPB, notari Ignasi Gavarró, manual 988/7, f. 39-44v, 16-5-1745.
  5. ↑ Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 207. 
  6. ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 12-4-1745.
  7. ↑ Cots i Castañé, 1983, p. 246.
  8. ↑ «Oleguer Guitart. Lledó. Senyor Jurisdiccional del lloc d'Anfesta i de Quadra de Manteli. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-19/1779-64. AHCB, 20-04-1779.
  9. ↑ «Maria Teresa Gassol». geneanet. Lluís Losantos.
  10. ↑ «Maria Gertrudis Ignasia Paula GUITART GASSOL». geneanet. Lluís Losantos.
  11. ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/27, f. 252-288, 19-4-1782. Inventari post mortem d'Oleguer Guitart.
  12. ↑ «Teresa de Figuerola d'Agustí i Guitart. Lledó i Baixada de Viladecols. Casa. Reparar la llinda d'una finestra i enlluir algunes parts de la façana». C.XIV Obreria C-97/1805-071. AHCB, 14-05-1805.
  13. ↑ «Manuel de Figuerola i Fanales». geneanet. José Lladó.
  14. ↑ «Manuel de Figuerola y Agustí». DB-e. Real Academia de la Historia.
  15. ↑ «Manuel de Figuerola. Lladó 15. Edificació d'una casa». Q127 Foment 913 C. AMCB.
  16. ↑ Diario de Barcelona, 02-07-1872, p. 6716. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Manuel de Figuerola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel de Figuerola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Manuel_de_Figuerola&oldid=33624292»