Casa Joan Cabot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa Joan Cabot
18 Casa Joan Cabot, c. Escudellers.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Fontseré i Domènech
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C. Escudellers, 31 - c. del Vidre, 7. Barcelona
 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.379828°N,2.176411°E / 41.379828; 2.176411Coord.: 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.379828°N,2.176411°E / 41.379828; 2.176411
BCIL
Identificador IPAC: 40378
Modifica les dades a Wikidata

La Casa Joan Cabot és un edifici eclèctic del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

L'edifici es localitza en una illa de cases del Districte de Ciutat Vella que queda emmarcada pels carrers Escudellers, Escudellers blancs i del Vidre; tot estant la finca delimitada pel carrer Escudellers (número 31) i el carrer del vidre (número 7).[1]

La finca es desenvolupa en una parcel·la poligonal força regular i disposa de sis nivells d'alçat (planta baixa i cinc pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable.[1]

La planta baixa de l'edifici està habilitada com espai comercial i actualment són diversos els negocis que comparteixen aquest nivell; la resta de nivells són habitatges. L'edifici disposa de dues façanes, compositivament força similars, amb una mateixa organització de l'alçat pel que fa especialment a les seves obertures i decoració.[1]

Pel que fa a la façana del carrer Escudellers, les obertures s'obren al mur atenent a criteris de simetria, tot disposant un cos de finestres a l'eix central de la façana a sengles costats del qual es desenvolupen els balcons (dos a cada banda) de la resta de nivells.[1]

A cada nivell de pis hi ha un tractament decoratiu diferent, tot i que mantenen una unitat compositiva i material. El primer pis és el nivell més rellevant des del punt de vista ornamental i disposa d'un balcó corregut amb llosana de pedra i barana de ferro decorada que fa el gir a la cantonada arrodonida de l'edifici. Les finestres d'aquest nivell estan ricament decorades amb un marc ceràmic de motius geomètrics en recorden en certa manera, els guixos de l'arquitectura islàmica. Entre aquestes obertures es disposen uns plafons amb un fons blau que destaca sobre la resta de la façana -revestida amb un arrebossat de tonalitat vermellosa. Aquests plafons estan realitzats en terra cuita i representen caps humans emmarcats per uns medallons molt ornamentats.[1]

El segon pis manté una composició força similar, també amb balcó corregut però, que en aquest cas no gira en la cantonada i presenta unes dimensions lleugerament inferiors. Pel que fa a la decoració de les finestres, novament presenten un emmarcament a base de ceràmica però molt més senzill i en aquest cas el plafó blau entre les obertures es manté però sense aplics decoratius.[1]

Els dos següents nivells presenten balcons individuals i l'amplada de la llosana torna a reduir-se de manera gradual, oferint una estructura decreixent cap al coronament de l'edifici. El darrer pis és clarament una remunta i presenta un acabament completament diferent amb finestres més petites, sense cap mena de decoració que no té res a veure amb la riquesa dels nivells de la resta de l'edifici.[1]

A la façana del carrer del vidre es localitza el portal d'accés a l'edifici, molt senzilla amb llinda recta i un tancament metàl·lic que reprodueix al coronament de la porta, un frontó triangular. Pel que fa a la resta de pisos, tant la composició com la decoració són força similars, tot mantenint els apliques de terra cuita entre les finestres però no els marcs decoratius als muntants i llindes.[1]

Història[modifica]

L'única informació històrica documental que es disposa d'aquest edifici és el projecte de la seva façana, realitzat per l'arquitecte Josep Fontseré i Domènech l'any 1847 per encàrrec de Joan Cabot. [1]

A mitjan segle XIX, la decoració de façana amb terracotes, plafons i/o marbrejats permetia als propietaris poder assolir una alçada més elevada (fins a 100 pams) als nous edificis.[1]

En una data no determinada -probablement a final del segle XIX- s'afegí un cinquè pis.[1] La façana de la finca ha estat rehabilitada a principi del segle XXI.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Casa Joan Cabot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Joan Cabot Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Joan Cabot». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.