Casa Leandre Bou
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Antoni Serrallach Fernández-Periñán | |||
| Construcció | 1902 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 31 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | València, 226 - Enric Granados, 20 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 43761 | |||
La Casa Leandre Bou és un edifici situat al xamfrà entre els carrers d'Enric Granados i de València de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció[modifica]
Edifici d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i 6 pisos, l'últim dels quals es corona amb una mansarda.[1]
A la façana les quatre obertures marquen els eixos horitzontals, mentre que a banda i banda destaquen les grans tribunes semicirculars que recorren tota la façana fins al pis superior on es presenten reculades. Les finestres de les tribunes són vidriades amb una llinda trilobulada i decoracions florals a la llosa sota la primera tribuna. A continuació de les tribunes trobem dos eixos més d'obertures.[1]
La porta d'accés està situada al centre de la façana emmarcada pel balcó amb balustrada del primer pis. A sobre de la porta d'accés hi ha una altra obertura a la planta principal dividida per una columna que sustenta el balcó corregut del segon pis. Les obertures presenten diferents tipus de decoració a nivell de la llinda i dels trencaaigües. Pel que fa a l'interior, destaca la decoració del vestíbul i de l'escala, les rajoles de l'arrambador i els vitralls situats a la llinda de la porta la porteria, a les glorietes i a diverses finestres practicables.[1]
Història[modifica]
Va ser projectat el 1902 per l'arquitecte Antoni Serrallach per al constructor Leandre Bou i Ferrer (L'Hospitalet de Llobregat, 1868-Mendoza, 1942),[2] i reformat el 1925 per Josep Domènech i Mansana amb la remunta d'una mansarda per a Sofia Mansana i Tarrès,[3] vídua de l'advocat Joaquim Gustà i Astrell.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Leandre Bou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Leandro Bou. València 226 xamfrà Universidad (actual Enric Granados) 20. Construir una casa de soterranis, baixos, entresòls i quatre pisos en un solar. Construir un clavegueró». Q127 Eixample 8432/1902. AMCB, 14-02-1902.
- ↑ «Sofia Mansana. Valencia 226 cantonada Enric Granados 20. Ampliar pis». Q137 Eixample 30759/1925. AMCB, 02-1925.
- ↑ La Publicidad (edición de la noche), 12-12-1903, p. 1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Leandre Bou |
- «Casa Leandre Bou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «CASA LEANDRE BOU. (València / Enric Granados). Façana original abans de la remunta. (1903-1920's)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 11-12-2022.