Casa Miquel Brillas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici comercial i casa  | |||
| Construcció | 1894 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Flors, 7 | |||
| ||||
La casa Miquel Brillas era un edifici situat al carrer de les Flors, 7 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.[1]
Descripció
[modifica]Edifici de planta baixa i un pis, la façana adoptava un llenguatge eclecticista, amb pilastres rematades per capitells corintis a la porta principal i les obertures del primer pis, la balconada del qual tenia una interessant barana de ferro colat amb motius ornamentals. El coronament tenia un fris amb mènsules de tríglifs i una balustrada.[1]
Història
[modifica]El 1889, Miquel Brillas i Sanllehí,[2] natural d'Esplugues de Llobregat (vegeu Can Brillas),[3] va adquirir un magatzem al carrer de les Flors,[4] i el 1894 va demanar permís per a enderrocar-lo i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Joan Serra i Jané.[5][1]
Els baixos van acollir diversos negocis, com el magatzem de ferros vells i maquinària Fill de Miquel Faura[6][7] i el d'acers i maquinària de Ricard Fàbregas.[8][9] Posteriorment, el Basar Perpinyà, instal·lat a la finca veïna de la Ronda de Sant Pau, 6-8, hi va ampliar-ne l'establiment.
A finals del segle xx, ambdues finques foren enderrocades per a la construcció d'una promoció d'habitatges i aparcament soterrat de Núñez i Navarro. Això va motivar la realització d'una sèrie de prospeccions arqueològiques, arran de les quals es va poder documentar un tram de la muralla medieval del segle xiv de 16 m de llarg per 2,20 m d’ample i 5,30 m d'alçada. Durant l'excavació del solar es va comprovar l'existència d'un talús de 2,70 m d'alçada (és a dir, la meitat de la documentada), fet amb carreus de pedra de Montjuïc de mida mitjana de 20 x 30 x 20 cm. La cara interna i el farciment n'estaven composts per morter de calç barrejat amb pedres sense escairar. En certs trams es van poder documentar les restes d’un recobriment vermellós.[10]
També hi havia una torre, la qual presentava una tècnica constructiva més acurada respecte a la resta de la muralla. Adossat a la seva base es va localitzar un paviment de morter de calç que es va interpretar com el nivell de circulació de l’època. Per damunt es van documentar uns estrats argilosos, un nivell d’abocament de les restes de fornades de terrissa, i un nivell de terra solta farcit amb material arqueològic entre el segle xiv i mitjans del xvii, afectats per la construcció de l’edifici enderrocat: desguassos, fosses sèptiques i soterranis. Per acabar, es va poder constatar el reaprofitament de carreus de la muralla a les estructures construïdes a partir de la segona meitat del segle xix.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 31.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 497.
- ↑ Jaume MARUNY. «Miquel BRILLAS SANLLEHÍ». geneanet.
- ↑ «Carrer Flors, 7». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 627 V.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1931, p. 613.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 562.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 96, 318, 1180.
- ↑ Ricard Fàbregas. «Carta comercial». todocoleccion.net, 24-10-1952.
- ↑ 10,0 10,1 «Ronda Sant Pau 6-8». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Sales Carbonell, Jordina «Un nou tram de la muralla baixmedieval de Barcelona localitzat a la ronda de Sant Pau. Primers resultats de l’excavació». II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), 2003, pàg. 262-268.