Casa Sebastià Anton Pascual

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Sebastià Anton Pascual
Imatge
Façana del carrer d'en Xuclà
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deUrbanització del Carme i Elisabets Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1775 construcció
1877 renovació, Arquitecte: Jaume Brossa i Mascaró
1907 ampliació
1953 ampliació Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióXuclà, 19 i Ptge. Elisabets, 9-11 i Xuclà, 21 i Ptge. Elisabets, 7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 11″ E / 41.38351°N,2.16973°E / 41.38351; 2.16973
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1318 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deSebastià Anton Pascual i Inglada Modifica el valor a Wikidata

La Casa Sebastià Anton Pascual és un edifici situat al carrer d'en Xuclà i el passatge d'Elisabets del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció[modifica]

Façana del passatge d'Elisabets

Es tracta d'un conjunt de dues finques, de planta baixa i cinc pisos al carrer d'en Xuclà,[1] i un cos annex de planta baixa i dos pisos al passatge d'Elisabets. Els balcons tenen baranes de ferro colat i llosana de pedra amb vol decreixent en alçada, i el parament és estucat amb especejament corregut als baixos i emmarcant les obertures als pisos.[1]

Història[modifica]

Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860)

El convent de monges d'Elisabets té el seu origen en un beateri del que es tenen notícies des del 1553, quan probablement s’havia integrat en el tercer orde franciscà. La popularitat de l'establiment va fer que es traslladessin a un lloc amb millors condicions al carrer d'en Borra (actualment Elisabets), i el 1562 van obtenir l’autorització per a bastir-hi una església, dedicada a Santa Elisabet d'Hongria i erigir-se en monestir.[2]

El 1775, i per tal d'ajudar al seu sosteniment, el bisbe Josep Climent i Avinent va autoritzar l'abadessa Sor Esperança Mollar i Roig[3] a construir unes cases de planta baixa i tres pisos en uns terrenys del convent que no s'utilitzaven al carrer d'en Xuclà,[4] fet commemorat en una làpida del 1776 que es conserva al claustre del nou monestir de Sarrià.[2][5][6]

El 1835, les monges foren exclaustrades i el 1849 van poder recuperar una part del convent.[2] En aquesta època, l'edifici del carrer d'en Xuclà fou adquirit per l'advocat i col·leccionista Sebastià Anton Pascual i Inglada,[7] que hi va fer construir un gran saló per a exhibir la seva extensa pinacoteca.[8][9] El 1872, poc abans de morir,[10] Pascual va demanar permís per a reformar tres balcons del tercer pis, segons el projecte del mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga.[11][1]

El 1877, la seva vídua Maria Assumpció de Bofarull i Plandolit[12] (vegeu Casa Felip de Riquer) va demanar permís per a reformar la façana, estucant-la i dotant els balcons amb llosanes de pedra, així com remuntar-hi dos pisos per tal d'obtenir-hi nous habitatges de lloguer, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró.[13][10] El 1878, les monges es van traslladar al nou monestir de Sarrià,[2] i poc després, el convent fou enderrocat, donant pas a la urbanització dels terrenys i dels del veí Convent del Carme, on s'obriren el passatge d'Elisabets i els carrers del Pintor Fortuny, Notariat i Doctor Dou.[14]

Maria Assumpció de Bofarull, que vivia al primer pis, va morir el 23 de maig del 1881 i la casa passà a mans del seu fill gran Narcís Maria[15] i la seva filla Consol Pascual i de Bofarull, que vivia al segon pis amb el seu marit Lluís Martí-Codolar i Gelabert.[10] El 1907, Maria Jesús Serra i de Chopitea, vídua de Narcís Maria Pascual,[16] va demanar permís per a construir un magatzem de planta baixa al passatge d'Elisabets, segons el projecte de l'arquitecte Eduardo Eznarriaga.[17][1] Posteriorment, la finca del núm. 19 del carrer d'en Xuclà va passar a mans de les Religioses Filipenses, que el 1953 van demanar permís per a remuntar dos pisos més al magatzem.[18][1]

Més recentment, s'hi va instal·lar una comunitat de monges de la congregació Lumen Dei, encarregades d'una residència per a persones sense llar i un banc d'aliments, així com una llibreria religiosa.[19] El 2016, l'arquebisbe d'Oviedo i superior de la congregració Jesús Sanz Montes va vendre les finques núms. 17 i 21 a l'empresa Barcelona Real Estate Expertise, i la del núm. 19 al fons voltor suís Stoneweg, que al seu cop la va revendre a Varia Xuclà SL, que va instar el desnonament de les monges per a construir-hi pisos de luxe. Tanmateix, un jutjat de Barcelona el va suspendre el 2017 per una causa oberta per aquestes contra l'arquebisbe.[20][21] Finalment, el 2021 hi va tancar el comerç d'alimentació L'Olla Framir,[22][23] i el 2022 se'n va reactivar el desnonament.[24][25]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Santa Isabel de Barcelona». monestirs.cat.
  3. ↑ Mazuela-Anguita, Ascensión. Women in Convent Spaces and the Music Networks of Early Modern Barcelona, 2023. 
  4. ↑ «Convent de Religioses de Santa Isabel. Xuclà. Enderrocar unes parets i reedificar cases». C.XIV Obreria C-8/1775-91. AHCB, 16-08-1775.
  5. ↑ «Església del Reial Monestir de Santa Isabel». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  6. ↑ Diario de Barcelona, 08-03-1883, p. 2930. 
  7. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 470, 560. 
  8. ↑ Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias, 1854, p. 245. 
  9. ↑ Fustagueras i Fuster, Jaume. Breve reseña de los archivos, bibliotecas, gabinetes, monetarios y museos de Barcelona, 1858, p. 29. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Bassegoda i Hugas, 2018, p. 59.
  11. ↑ «Sebastian Anton Pascual. Xuclà 19. Obres a la casa». Q127 Foment 2389 C. AMCB.
  12. ↑ «Maria Asunción María de Bofarull y Plandolit». geneanet. Familia de San Martín del Mar.
  13. ↑ «Maria de Bofarull. Xuclà 19-21. Reformar les cases». Q127 Foment 1115 F. AMCB, 16-06-1877.
  14. ↑ «Conjunt del Pintor Fortuny (Urbanització del Carme i Elisabets)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  15. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 224, 443. 
  16. ↑ Rodrigo y Alharilla, Martín. Los Marqueses de Comillas, 1817-1925: Antonio y Claudio López, 2000, p. 157. 
  17. ↑ «M. Jesús Serra. Passatge Elisabets. Construir uns magatzems a l'exterior de la casa». Q127 Foment 39/1907. AMCB, 14-01-1907.
  18. ↑ «Instituto de Religiosas Filipenses. Passatge Elisabets 9. Reformar planta baixa i afegir primer i segon pis». Q127 Foment 683/1953. AMCB, 01-1953.
  19. ↑ Elansari, Samar. «Un fondo quiere desahuciar a 12 monjas y a sus 15 acogidos tras una compra turbia» (en castellà). El Periódico de España, 22-02-2022.
  20. ↑ Oms, Javier. «Suspenden el desahucio de 11 monjas» (en castellà). El Mundo, 01-05-2017.
  21. ↑ «Un juez de Barcelona suspende el desahucio de trece monjas» (en castellà). noticias de Gipuzkoa, 12-03-2017.
  22. ↑ Gaston, Maria. «L’Olla Framir del Raval tanca i inversors estrangers hi faran pisos turístics». betevé, 31-01-2021.
  23. ↑ «Una botiga de llegums de tota la vida, obligada a tancar perquè un inversor hi farà pisos turístics». TotBarcelona, 31-01-2021.
  24. ↑ Berná, Andoni. «Especulación salvaje: Desahucian un convento para hacer pisos de lujo en El Raval» (en castellà). Metrópoli, 24-09-2022.
  25. ↑ Cortadellas, Joan. «El crit d’auxili de les monges del carrer de Xuclà al Raval». El Periódico de Catalunya, 21-02-2022.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sebastià Anton Pascual
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Sebastià_Anton_Pascual&oldid=33287635»