Sebastià Anton Pascual i Inglada
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1807 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 16 agost 1872 (65 anys) Banhèras de Luishon (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, col·leccionista |
Sebastià Anton Pascual i Inglada (Vilanova i la Geltrú, 26 de juny de 1807 - Banhèras de Luishon, 16 d'agost de 1872) fou un advocat i col·leccionista català.
Biografia[modifica]
Fill d'una família d’hisendats de Vilanova i la Geltrú, va iniciar els seus estudis com a intern al Seminari Conciliar de Barcelona, i després va cursar Dret a les Universitats de Cervera i de València, on va obtenir el grau de batxiller en lleis el 1827 i la llicenciatura en Dret Civil el 1833. Va establir el seu bufet d'advocat a Tarragona i el 1842 es va casar amb Maria de l'Assumpció de Bofarull i de Plandolit (c.1814-1881[1]), filla de Francesc Policarp de Bofarull i Morell (vegeu Casa Felip de Riquer). El 1844 es va establir a Barcelona, i el 1845 va ser nomenat membre de la Junta de Govern del Banc de Barcelona, del qual va ser director des del 1853 fins a la seva mort.[2]
Va acumular milers d'objectes, donant preferència a la pintura i atresorant al llarg dels anys una col·lecció que superava el miler d'obres. Per a poder instal·lar les seves graduals adquisicions va remodelar la seva casa al carrer d'en Xuclà, 19 de Barcelona (vegeu Casa Sebastià Anton Pascual). En la disposició de la seva col·lecció va mantenir la subdivisió clàssica entre de «pintura antiga» i «pintura moderna», aquesta última formada bàsicament per autors contemporanis del segle xix. En l'apartat de pintura antiga comptava amb autors de l'escola espanyola, italiana i flamenca entre d'altres.
Va pensar detingudament com exhibir les seves possessions, en termes que avui qualificaríem de museogràfics, en voler aportar llum zenital a determinades sales que aportessin claror sense que la llum afectés directament les teles. Aquesta manera de fer sembla que influí el polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera a l'hora de dissenyar els espais del seu museu a Vilanova i la Geltrú (Biblioteca Museu Víctor Balaguer), on també farien una clara distinció entre pintors antics i moderns, i on obririen un lluernari al bell mig del sostre de la Pinacoteca cobrint-lo amb un velum per a matisar la incidència directa del sol sobre els quadres.
La col·lecció de Pascual es coneix gràcies a la conservació d'un inventari complet, per al qual s'ha sabut que la xifra concreta era de 1256 pintures. No s'ha localitzat, però, cap imatge del gran saló amb il·luminació zenital.
Referències[modifica]
- ↑ «Registre del casament de Sebastià Antoni Pascual i Maria de l'Assumpció de Bofarull» (en castellà). FamilySearch, 21-05-1842. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ Bassegoda i Hugas, 2018, p. 47-48.
Bibliografia[modifica]
- Bassegoda i Hugas, Bonaventura «La gran pinacoteca de Sebastià Anton Pascual i Inglada». Mercat de l'art, col·leccionisme i museus, 2018, pàg. 47-106.
- Garcia i Sastre, Andrea A. Els Museus d'art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l'any 1915. MNAC, 1997. ISBN 978-84-8043-026-5.
Enllaços externs[modifica]
- «Sebastià-Anton Pascual i Inglada». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.