Casa Vedruna
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i casa natal  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Hospital, 94-96 (antic 106) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ramon de Vedruna i Vidal | |||
La Casa Vedruna era un edifici situat al carrer de l'Hospital del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Els Vedruna eren una nissaga originària de Girona. El 1656, Felip IV va concedir a Joan Baptista de Vedruna i Llombart[1] el títol de cavaller de l'orde del Cinto Militar. El seu besnet Llorenç de Vedruna-Mur i Malet (1742-1803), procurador causídic de l'Audiència de Catalunya,[2] es va casar amb Teresa Vidal i Orriols (1749-1816)[3] i van tenir vuit fills, entre ells Joaquima de Vedruna i Vidal (1783-1854).
El 1773, Llorenç de Vedruna va demanar permís per a construir-hi un balcó,[4] i novament el 1779 per a obrir-hi una finestra.[5] El 1806, l'hereu Ramon de Vedruna i Vidal (1771-1846), advocat,[6][7] va demanar permís per a eixamplar-ne dues finestres segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch,[8] i novament el 1818 per a eixamplar un portal i tancar una finestra.[9]
Després de la mort de Ramon de Vedruna, la casa fou enderrocada i se'n va perdre el rastre, però segons la numeració vigent fins al 1851, correspondria als actuals núms. 94-96.[10][11]
En unes notes autobiogràfiques citades pel periodista Artur Llopis (pseudònim d'Artur Llorens i Opisso),[12] a la revista Destino Joaquim de Mas i de Vedruna (1801-1873),[13] únic fill mascle de Joaquima de Vedruna, en parlava així: «Nací en Barcelona, calle del Hospital, en la parte que hace esquina al convento de las Arrepentidas por la parte de la Rambla, y en un segundo piso.»[14] Tanmateix, altres fonts la situen a l'actual núm. 139,[14] on el 1959 es va col·locar una placa commemorativa amb motiu de la canonització de la santa.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «JUAN BAUTISTA DE VEDRUNA Y LLOMPART». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ «LORENZO de VEDRUNA-MUR y MALET». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ «TERESA VIDAL-ORRIOLS COMAS». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ «Llorenç de Vedruna i Mur. Hospital. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-3/1773-42. AHCB, 20-04-1773.
- ↑ «Llorenç de Vedruna i Mur. Hospital. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-19/1779-51. AHCB, 24-03-1779.
- ↑ «RAMON DE VEDRUNA VIDAL». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ de Cruïlles de Peratallada, 2013, p. 92.
- ↑ «Ramon de Vedruna i Vidal. Hospital. Casa. Eixamplar 2 finestres». C.XIV Obreria C-101/1806-113. AHCB, 20-09-1806.
- ↑ «Ramon de Vedruna. Hospital. Casa. Eixamplar un portal i tancar una finestra». C.XIV Obreria C-112/1818-071. AHCB, 07-08-1818.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
- ↑ «Artur Llorens i Opisso». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «JOSE JOAQUIN de MAS de VEDRUNA». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ 14,0 14,1 Llopis, 1959, p. 19.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vedruna |
Bibliografia[modifica]
- de Cruïlles de Peratallada i Vidal, Xavier «Els Vedruna: de mercaders de Girona a marquesos del castell de Torrent i barons de Cruïlles». Armoria. Revista d’informació, anàlisi i recerca de la genealogia i l’heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l’emblemàtica general, preferentment en l’àmbit geogràfic i cultural català, 2, 2013, pàg. 89-102.
- Llopis, Artur «Joaquina de Vedruna. Santa barcelonesa». Destino, 21-03-1959, pàg. 19-21.