Casa Vedruna

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Vedruna
Imatge
Façana de la Casa Vedruna el 1807
Dades
TipusEdifici residencial i casa natal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 94-96 (antic 106) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.37988°N,2.16831°E / 41.37988; 2.16831
Activitat
Propietat deRamon de Vedruna i Vidal Modifica el valor a Wikidata

La Casa Vedruna era un edifici situat al carrer de l'Hospital del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

Quarteró núm. 50 de Garriga i Roca (c. 1860)
Concessió de noblesa de Felip IV a Joan Baptista de Vedruna
Placa commemorativa de la canonització de Joaquima de Vedruna

Els Vedruna eren una nissaga originària de Girona. El 1656, Felip IV va concedir a Joan Baptista de Vedruna i Llombart[1] el títol de cavaller de l'orde del Cinto Militar. El seu besnet Llorenç de Vedruna-Mur i Malet (1742-1803), procurador causídic de l'Audiència de Catalunya,[2] es va casar amb Teresa Vidal i Orriols (1749-1816)[3] i van tenir vuit fills, entre ells Joaquima de Vedruna i Vidal (1783-1854).

El 1773, Llorenç de Vedruna va demanar permís per a construir-hi un balcó,[4] i novament el 1779 per a obrir-hi una finestra.[5] El 1806, l'hereu Ramon de Vedruna i Vidal (1771-1846), advocat,[6][7] va demanar permís per a eixamplar-ne dues finestres segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch,[8] i novament el 1818 per a eixamplar un portal i tancar una finestra.[9]

Després de la mort de Ramon de Vedruna, la casa fou enderrocada i se'n va perdre el rastre. Joaquim de Mas i de Vedruna (1801-1873),[10] únic fill mascle de Joaquima de Vedruna, en parlava així en unes notes autobiogràfiques citades pel periodista Artur Llopis (pseudònim d'Artur Llorens i Opisso)[11] a la revista Destino: «Nací en Barcelona, calle del Hospital, en la parte que hace esquina al convento de las Arrepentidas por la parte de la Rambla, y en un segundo piso.»[12] Tanmateix, la numeració vigent el 1842[13] permet localitzar-la als actuals núms. 94-96,[14] tot i que altres fonts la situen a l'actual núm. 139,[12] on el 1959 es va col·locar una placa commemorativa amb motiu de la canonització de la santa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «JUAN BAUTISTA DE VEDRUNA Y LLOMPART». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  2. «LORENZO de VEDRUNA-MUR y MALET». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  3. «TERESA VIDAL-ORRIOLS COMAS». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  4. «Llorenç de Vedruna i Mur. Hospital. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-3/1773-42. AHCB, 20-04-1773.
  5. «Llorenç de Vedruna i Mur. Hospital. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-19/1779-51. AHCB, 24-03-1779.
  6. «RAMON DE VEDRUNA VIDAL». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  7. de Cruïlles de Peratallada, 2013, p. 92.
  8. «Ramon de Vedruna i Vidal. Hospital. Casa. Eixamplar 2 finestres». C.XIV Obreria C-101/1806-113. AHCB, 20-09-1806.
  9. «Ramon de Vedruna. Hospital. Casa. Eixamplar un portal i tancar una finestra». C.XIV Obreria C-112/1818-071. AHCB, 07-08-1818.
  10. «JOSE JOAQUIN de MAS de VEDRUNA». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  11. «Artur Llorens i Opisso». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. 12,0 12,1 Llopis, 1959, p. 19.
  13. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4. 
  14. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vedruna

Bibliografia[modifica]