Casa Vilà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Casa Vilà (Ripoll)».
Infotaula d'edifici
Casa Vilà
Maymo-vila-Girona46-08019.1495-0937r.jpg
Dades bàsiques
Tipus habitatge
Arquitecte Joan Maymó i Cabanellas
Començament 1913
Acabament 1916
Característiques
Estil Modernista
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C/ Girona, 46 de Barcelona

41° 23′ 37″ N, 2° 09′ 12″ E / 41.3936°N,2.15333°E / 41.3936; 2.15333
Bé cultural d'interès local
Identificador 41182
Modifica dades a Wikidata

La casa Vilà és un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local [1] al número 46 del carrer Girona al districte Dreta de l'Eixample de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte Joan Maymó i Cabanellas l'any 1913, i va ser acabat d'edificar el 1916. És d'estil modernista, amb influència rococó.

Descripció[modifica]

La Casa Vilà està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Diputació, Bailèn, Girona i la Gran Via de les Corts Catalanes. Disposa d'una única façana exterior afrontada al carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa.[2]

Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis. La façana és simètrica i s'organitza, en les plantes pis, mitjançant quatre eixos de composició i es corona amb una barana que en el seu tram central adopta la forma d'un frontó sinuós. A la planta baixa destaquen les tres grans obertures resoltes amb un arc rebaixat. Està ornamentada amb elements de motius vegetals que suporten visualment el gran balcó corregut de la primera planta (corresponent a la planta principal típica de l'arquitectura de l'Eixample) en la que destaca, com a element més important de tota la façana, la gran tribuna central, formada per elements petris i grans finestrals.[3]

Els motius vegetals es van repetint en els coronaments de la resta de balcons i a la barana de coronament on destaquen els elements en forma de garlanda i l'escut central. La resta d'elements que conformen la façana són els usuals en la línia rococó inclosa en el modernisme (tractament pla del parament a partir del qual sobresurten els balcons, baranes de pedra molt treballada al pis principal i de forja a la resta...), del qual un dels més importants representants és l'arquitecte Sagnier.[4]

A la resta de plantes la façana estructura les seves obertures en quatre eixos verticals de ritme regular, coronats per una barana que en el seu tram central adopta la forma d'un frontó sinuós.[2]

Del parament de pedra que conforma la façana sobresurt el balcó corregut amb tribuna central del pis principal. De parament petri i tres finestrals a la part frontal, està emmarcada per dos parells de columnes de capitell jònics, que formen arcs lobulats a la part superior i rebaixats invertits a l'inferior. El coronament de la tribuna recrea, en petit, el coronament de l'edifici, servint de barana al balcó del primer pis.[2]

La resta de balcons presenten llosanes rectangulars tancades per treballades baranes de ferro de perfil ondulat i motius vegetals. La ornamentació escultòrica en pedra de la façana es realitza en els grans permòdols que sostenen les llosanes dels balcons, en les baranes dels balcons de la planta principal i els guardapols de les llindes, sempre a base de temàtica vegetal. Destaca especialment el sinuós coronament que serveix com a barana del terrat, amb dos espais laterals tancats per barana de ferro i un frontó central ornamentat amb garlandes i escut central.[2]

La façana posterior, que es pot apreciar des d'un petit passatge, es compòn per una galeria de vidre sustentada per pilars i jàsseres de ferro.[2]

El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través d'una porta de ferro a un ampli espai de planta rectangular dividit en diferents trams separats per pilastres adossades, de capitell compost,que sostenen les bigues d'una claraboia del celobert central. El vestíbul presenta una sòbria decoració clàssica, amb arrimadors de marbre blanc i parets pintades de blanc amb motllures rectilínies que emmarquen plafons en parets i sostre. Depassat aquest espai trobem l'escala de veïns i l'ascensor.[2]

Història[modifica]

La redacció del projecte va ser realitzada per Joan Maymó i Cabanelles l'any 1913, i les obres no es van enllestir fins a l'any 1916.[2]

Referències[modifica]

  1. CASA VILÀ - 1495 Cercador Patrimoni Arquitèctonic
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Casa Vilà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. «Casa Ramon Vilà». Barcelona Modernista i Singular.
  4. «CASA VILÀ». Ajuntament de Barcelona.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vilà Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Vilà». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.