Casa a la plaça d'Ocata, 9-10 (el Masnou)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | XX Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Altitud | 10 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Masnou (Maresme) | |||
| Localització | C. de Jaume I, 78-80 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 8614 | |||
.jpg)
La casa de la plaça d'Ocata és un edifici del municipi del Masnou (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i un terrat amb una coberta plana practicable. La façana de llevant comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana de ponent dona a la plaça d'Ocata; la façana nord dona al carrer de Jaume I i la façana de migdia dona al carrer dels Mestres Villà, que està a una cota inferior i que adapta la diferència amb un pis. És interessant per la manera d'adaptar-se a la diferència de nivells entre els dos carrers.[1]
Les façanes segueixen una mateixa composició al llarg de tot el conjunt, amb un seguit d'obertures de proporcions quadrades i dimensions similars protegides per persianes de llibret de fusta. Estan coronades amb balustrades d'obra.[2]
El parament és un estucat llis, excepte als angles, damunt les llindes i en dues franges horitzontals que tenen un esgrafiat d'ornaments geomètrics i florals.[2]
En l'actualitat al mateix edifici, hi ha dos habitatges. Adossat a la part esquerra, hi ha un altre edifici amb estucats o esgrafiats de característiques similars. L'ornamentació d'aquest edifici és en forma de garlandes.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa de la plaça d'Ocata». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Montlló Bolart, Jordi. «Fitxa "08118/140 Casa de la plaça d'Ocata - El Masnou"». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona, 11-01-2010. [Consulta: 16 agost 2016].