Casa de la Carassa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Mirallers, 1 i Vigatans, 10 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 294 | |||
La casa de la Carassa és un edifici situat a la cantonada dels carrers dels Mirallers i dels Vigatans de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
El 1782, el barreter Sebastià Amigó va demanar permís per a obrir una finestra al carrer dels Vigatans,[2] i novament el 1785 per a posar un ampit de ferro en una finestra del tercer pis.[3] Pel que sembla, en aquesta època es van refer els pisos superiors amb balcons de forja.[1] El 1805, el seu fill Josep Amigó i Vilarrúbias (vegeu casa-fàbrica Català-Amigó) va demanar permís per a eixamplar una porta,[4] i novament el 1829 per a renovar la llinda de la porta del magatzem.[5]
El 1980, l'edifici (inclòs en el Catàleg de Patrimoni del 1979) fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que poc a poc el va anar buidant de veïns, i l'agost del 1983 el va enderrocar amb el pretext que es trobava en estat ruïnós, cosa que va provocar una allau de protestes.[6][1] En el solar es construí un nou edifici d'habitatges de protecció oficial de planta baixa i quatre pisos, projectat pels arquitectes Lluís Domènech i Roser Amadó i enllestit el 1985.[7][1]
Descripció[modifica]
De l'edifici original només queden els baixos de pedra de Montjuïc dels segles xiv-xv, incorporats a la nova construcció, i un gran rostre esculpit amb trets andrògins o «carassa» a l'angle,[7] que sovint ha estat interpretada com a indici de l'existència d'un prostíbul.[1] Es tracta d'una obra popular de la primera meitat del segle xv, inspirada en models cultes com el Sant Rafael de la façana de la Casa de la Ciutat, obra de Pere Ça Anglada.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casa de la Carassa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Sebastia Amigó. Sombrerer. Vigatans. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-29/1782-81. AHCB, 05-07-1782.
- ↑ «Sebastian Amigó. Sombrerer. Mirallers. Casa. Posar un ampit de ferro en una finestra». C.XIV Obreria C-38/1785-158. AHCB, 19-08-1785.
- ↑ «Josep Amigó. Sombrerer. Carassa. Casa. Eixamplar una porta». C.XIV Obreria C-97/1805-110. AHCB, 18-07-1805.
- ↑ «Josep Amigó. Vigatans. Mirallers, 2. Arranjar la llinda de la porta del magatzem». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 11-06-1829.
- ↑ Luna, Joaquín «El derribo de la casa de "La Carassa" provoca una nueva polémica municipal». La Vanguardia, 18-08-1983.
- ↑ 7,0 7,1 Rodríguez, Marino «La nueva “Carassa” sólo conserva la fachada medieval y la cara del ángel». La Vanguardia, 06-09-1985.
Bibliografia[modifica]
- Permanyer, Lluís «Carasses artístiques i informatives». Viure a Barcelona. La Vanguardia, 07-01-2022, pàg. 4.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa de la Carassa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.