Passatge dels Escudellers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa del carrer Escudellers, 10)
Infotaula de vial urbàPassatge dels Escudellers

Projecte de reparcel·lació del Passatge dels Escudellers Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer i conjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
Traçat de la via

El Passatge dels Escudellers és un carrer del Barri Gòtic de Barcelona, del qual els edificis que fan cantonada amb el carrer dels Escudellers, 8 i 10 estan catalogats com a bé cultural d'interès local[1] i bé amb elements d'interès (categoria C),[2] respectivament.

Història[modifica]

El 1859, el fabricant Pere Manté i Gual i l'impressor Narcís Ramírez i Rialp van adquirir en emfiteusi la casa Puiggener, propietat del marquès de Castelldosrius,[3] amb la intenció d'enderrocar-la i obrir-hi un passatge.[4] Com que el marquès havia instituït una servitud de no edificar al darrere de la casa veïna del núm. 8 (vegeu casa Roura i Carnesoltes), Manté i Ramírez van haver de pactar amb els seus propietaris la cessió de dues petites parcel·les adjacents i el pagament de 2.500 duros.[5][6][7]

El 1861, van demanar permís per a construir un edifici al solar B (Escudellers, 10 i Ptge. Escudellers, 1) resultant de la reparcel·lació, segons el projecte del mestre d'obres Josep Calçada,[8] i l'any següent vengueren la propietat al notari Magí Soler i Gelada per 28.000 lliures.[9] A la mateixa època, Calçada s'encarregà de l'edifici del solar E (Ptge. Escudellers, 7), propietat de Pere Manté.[10]

El solar A (Escudellers, 10 bis) fou adquirit per Manuela Xiqués, que encarregà el projecte al mestre d'obres Felip Ubach.[11] El C (Ptge. Escudellers, 3) ho fou per Marcel·lí Moner, que encarregà el projecte al mateix Calçada i a Josep Domínguez.[12] El 1864, Manté va demanar permís per a construir un altre edifici al solar D (Ptge. Escudellers, 5), segons el projecte del mestre d'obres Francesc Batlle.[13]

El 1862, Ramírez va fer construir una casa-fàbrica al solar F (actual núm. 4),[14] segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí, on va traslladar la seva impremta,[15][16] actualment desapareguda.[4]

Bar Torino i la reixa del passatge
Casa Magí Soler i Gelada

Referències[modifica]

  1. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. AHPB, Josep Cantallops i Bacorelle, manual 1.301/7, f. 257-296, 15-12-1859.
  4. 4,0 4,1 «Passatge Escudellers 2-4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  5. AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/39, f. 172v-175v, 15-5-1861.
  6. AHPB, notari Josep Falp, manual 1.324/18, f. 85-92, 18-2-1862.
  7. «DECRET 127/1994, de 30 de maig, pel qual es declaren d'utilitat pública els projectes d'obres relatius a l'edificació del passatge Escudellers, cantonada plaça dels Banys, per a la ubicació de centres universitaris de la Universitat Pompeu Fabra, als efectes de l'expropiació forçosa dels drets necessaris i la urgència en la seva ocupació». Generalitat de Catalunya, 30-05-1994.
  8. «Permís a Pedro Manté i Narciso Ramirez per reedificar una casa al número 10 del carrer d'Escudillers». Q127 Foment 1769 bis C. AMCB, 22-06-1861.
  9. AHPB, notari Josep Falp, manual 1.324/18, f. 291-297v, 12-6-1862.
  10. AMCB, Q127 Foment 1769 bis C, 22-06-1861.
  11. AMCB, Q127 Foment 1293 bis C, 1862.
  12. AMCB, Q127 Foment 1795 bis C, 1862.
  13. «Pedro Manté. Passatge Escudillers (5). Construir casa a un solar». Q127 Foment 1460 bis C. AMCB, 26-02-1864.
  14. AHPB, notari Josep Falp, manual 1.324/18, f. 297v-304, 12-6-1862.
  15. «Diario de Barcelona» p. 11384, 21-12-1862.
  16. «El Consultor. Nueva guía de Barcelona» p. 182, 184, 266, 1863.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge dels Escudellers
  • «Casa Magí Soler i Gelada». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.