Casa del Centenari
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Vil·la romana, ruïna i estructura romana  | |||
| Part de | Pompeii Regio IX Insula 8 (en)  i Pompeia | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pompeia (Itàlia) | |||
| Localització | Scavi archeologici di Pompei - Regio IX - Insula 8 - 6 | |||
| ||||
| Catàleg | IX.8.6 (catàleg d'edificis de Pompeia, , ) | |||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La Casa del Centenari (en italià Casa del Centenario) era la casa d'un habitant benestant de Pompeia, preservada per l'erupció del Vesuvi l'any 79. La casa va ser descoberta l'any 1879,[1] i va rebre el nom amb què és coneguda actualment arran de la commemoració del XVIII centenari de la catàstrofe.[2][3] Construïda a mitjan segle ii aC,[4][5] és una de les cases més grans de la ciutat, amb banys privats, un nimfeu,[6] un estany de peixos (piscina) i dos atris.[7][8]
Història
[modifica]Encara que la identitat del propietari de la casa no se sap amb certesa, s'han fet recerques i es pensa que pertanyia a Aule Rusti Ver o Tiberi Claudi Ver, o bé a polítics locals.[9] La casa es va sotmetre a un remodelatge cap a l'any 15 dC, moment en què s'hi van afegir els banys i la piscina. En els últims anys abans de l'erupció, diverses cambres havien estat àmpliament redecorades amb una sèrie de pintures.[10]
Pintures
[modifica]Entre les diverses pintures que es conserven a la Casa del Centenari hi ha la representació més antiga que es coneix del Vesuvi,[11][12] així com escenes eròtiques explícites en una cambra que podria haver estat dissenyada com a «club de sexe» privat.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Massimiliano David, "A Chronology of the Excavations in Pompeii," a Houses and Monuments of Pompeii: The Works of Fausto and Felice Niccolini (Getty, 2002, originally published in Italian 1997), p. 219.
- ↑ August Mau, Pompeii: Its Life and Art, traduït per Francis W. Kelsey (Macmillan, 1907), p. 348
- ↑ Roger Ling, "A Stranger in Town: Finding the Way in an Ancient City," Greece & Rome n º 37 (1990), p. 204
- ↑ Wilhelmina F. Jashemski, "The Vesuvian Sites before A.D. 79: The Archaeological, Literary, and Epigraphical Evidence," a The Natural History of Pompeii (Cambridge University Press, 2002), p. 7
- ↑ Jean Pierre Adam, Roman Building: Materials and Techniques (Routledge, 1999), p. 143
- ↑ Franklin, Jr., James L. Pompeis Difficile Est: Studies in the Political Life of Imperial Pompeii. University of Michigan Press, 2001, p. 147.]
- ↑ James Higginbotham, Piscinae: Artificial Fishponds in Roman Italy (University of North Carolina Press, 1997), pp. 22 i 269.
- ↑ Michele George, "Repopulating the Roman House," in The Roman Family in Italy: Status, Sentiment, Space (Oxford University Press, 1999), p. 307
- ↑ Mau, Pompeii: Its Life and Art, p. 559, was a proponent of Claudius Verus, citing CIL IV.5229. Matteo Della Corte argued for Rusticus Verus, as discussed by Franklin, Pompeis Difficile Est, p. 134. Franklin finds Rusticus more likely than Claudius.
- ↑ John R. Clarke, Looking at Lovemaking: Constructions of Sexuality in Roman Art 100 B.C.–A.D. 250 (University of California Press, 1998, 2001), p. 161.
- ↑ Annamaria Ciarallo, Gardens of Pompeii («L'Erma» di Bretschneider, 2001), p. 22
- ↑ Haraldur Sigurdsson, "Mount Vesuvius before the Disaster," in The Natural History of Pompeii, p. 31
- ↑ Thomas A.J. McGinn, The Economy of Prostitution in the Roman World: A Study of Social History and the Brothel (University of Michigan Press, 2004), pp. 164–165. The room is most often taken to be one of the bedrooms (cubicula), which are sometimes decorated with erotic art in private Roman houses.
Recinte arqueològic de Pompeia | |
|---|---|
| Geografia | |
| Història | |
| Vil·les | |
| Cases |
|
| Edificis públics | |
| Edificis lúdics | |
| Temples | |
| Monuments per regio | |
| Arqueologia | |
| Art | |
| Vegeu també | |
