Cassibrós

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCassibrós

Localització
Localització de Vall de Cardós respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 34′ 32″ N, 1° 14′ 04″ E / 42.57545°N,1.23449278°E / 42.57545; 1.23449278
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Població
Total 25 hab. (2011)
Geografia
Altitud 958 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25571
Modifica dades a Wikidata

Cassibrós, antigament anomenat Cassibrós dels Eclesiàstics, és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Des del 1847 formava part de l'antic municipi de Ribera de Cardós.

És a prop al nord-est de Ribera de Cardós, a l'esquerra de la Noguera de Cardós, arrecerat entre dues carenes que formen una raconada on s'estén el poble.

El poble té la petita església de Sant Andreu en el punt més elevat. Era sufragània de Santa Maria de Ribera de Cardós.

L'accés al poble es feia travessant el curs del riu pel Pont de Cassibrós, notable exemplar romànic fet en una sola gran arcada.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] interpreta Cassibrós a partir de les arrels basques kartze buruz (de cara al pedregar). Es tracta, doncs, d'un altre dels molts topònims d'origen iberobasc existents en els Pirineus, i de caràcter descriptiu, ja que es refereix al pedregar ocasionat pel riu.

Geografia[modifica]

El poble de Cassibrós[modifica]

Cassibrós es troba en una raconada orogràfica a l'esquerra de la Noguera de Cardós, en un lloc arrecerat, obert només a ponent. Les cases del poble s'ordenen de forma irregular en dos carrers sinuosos, i el conjunt del poble és en un petit coster, amb l'església en lloc una mica enlairat al nord-est de la major part del poble.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Arnau
  • Casa Cotxo
  • Casa Ermingol
  • Casa Espardenyer
  • Casa Gavatx
  • Casa Garbet
  • Casa Gassia
  • Casa Marieta
  • Casa Paulí
  • Casa Pedro
  • Casa Petit
  • Casa Pinyol
  • Casa Quelo
  • La Rectoria
  • Casa Rita
  • Casa Roquet
  • Casa Tarraquet
  • Casa Vaquer

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Carsibros ab Ribera declara 3 focs laics,[3] uns 75 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Casibros. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud, amb un clima fred. Tenia en aquell moment 11 cases i l'església de Sant Andreu, annexa a la de Ribera de Cardós. Hi ha diverses fonts de bona qualitat. El territori és muntanyós, pedregós i poc pla. S'hi produïa blat, ordi, moltes cireres i pastures. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i galls fers, i pesca de truites i algunes anguiles. Comptava amb 16 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).

Comunicacions[modifica]

Com tots els pobles de la Vall de Cardós, la seva connexió és a través de la carretera L-504. Cassibrós és a tocar de la carretera, en el punt quilomètric 10,5, al seu costat de llevant, a l'esquerra del riu (la carretera passa per la dreta).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Joan Jordama, Pere Gassia i Mestre Bernat Besom, picapedrer. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Cassibrós». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Ribera de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]