Castàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Castalia».
Font de Castàlia a Delfos

Castàlia era una nimfa del Parnàs. Perseguida per Apol·lo, vora el seu santuari, per evitar que l'assolís es llançà a la font que perpetuà el seu nom. Des d'aleshores aquella font va quedar consagrada a Apol·lo i les muses i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que les aigües de la font tenien la virtut d'inspirar la poesia.

Segons una altra tradició, Castàlia era filla d'Aquelou i esposa del rei de Delfos. D'ell va tenir un fill, Castali, que regnà al país de Delfos en morir el seu pare.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91-92. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 45. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1