Castell d'Escart
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Art romànic | |||
| Altitud | 1.200 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Escart | |||
| ||||
El Castell d'Escart, o de Sant Julià d'Escart, és al damunt i al nord del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, en territori de l'antic municipi d'Escaló.
És damunt i al nord del poble, a llevant del cementiri. No en queden gaires restes, però s'hi poden veure restes de murs en un pla d'uns 17 metres de llargària, on devia haver-hi un edifici quadrangular, del qual no se'n sap res, mentre no s'hi facin les necessàries[1] excavacions arqueològiques.
El castell d'Escart formava part de la línia defensiva de l'entrada a la Vall d'Àneu des de migdia, tot i que pertanyia a l'abadia de Santa Maria de Gerri. El 1079 se n'apoderà el comte Artau I de Pallars Sobirà per tal de defensar la vall de les escomeses de les forces del Comte d'Urgell, però el restituí dos anys després a l'abat de Gerri. Es complementava amb el Castell d'Escaló, la Torrassa, el Castellot d'Estaís, i els castells de Llort, Castell de Berrós i Llavorre, el conjunt dels quals constituïa la porta d'accés a la Vall d'Àneu.
Referències[modifica]
- ↑ Bolòs, Busqueta i Puigferrat 1993.
Bibliografia[modifica]
- Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Puigferrat i Oliva, Carles. «Castell d'Escart». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Escaló». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.