Castell d'Esponellà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura militar | |||
| Altitud | 350 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pla de l'Estany | |||
| Esponellà | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 829-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005893 | |||
| Id. IPAC | 924 | |||
| Id. IPAPC | 14718 | |||
El Castell d'Esponellà és un castell situat a Esponellà, al Pla de l'Estany.
Aquest castell, que fou erigit en castell termenat el 1381, devia tenir l'origen en una torre o força de vigilància, de la qual en foren castlans, ja durant el segle XI, els Creixell de Borrassà, la qual família assolí posteriorment una notable influència en els estrats de la petita noblesa rural gironina.
Que la torre no passà de ser lloc de vigilància i control, no assolint la categoria de vertader castell termenat, ens ho revela el successiu canvi de posseïdors. Als Creixell els succeïren els Palera, durant els segles XII i XIII. En aquest segle, el rei Jaume I permeté a Guillem de Palera la reedificació de la força. Després el castell passà a mans de la família de Vilademuls sota la senyoria de Dalmau de Rocabertí, el qual traspassà els drets del castell als Sort.
A la darreria del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós vengué el lloc a Guillem de Colteller, facultat per a la construcció d'un castell. A manca d'altres noticies, s'ha de creure que aquest castell fou bastit sobre la torre que ens ocupa. Aquest castell era termenat el 1381, ocupant, més o menys, el territori de l'actual terme municipal.
Dins l'àmbit del castell hom construí una capella dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. D'aquesta transacció del rei amb el seu metge Colteller, data la fundació de la baronia d'Esponellà, per tal com el monarca concedia, amb les terres, el mer i mixt imperi i la jurisdicció civil i criminal.
Encara canvià de mans la baronia i el castell, ja que el segle XV n'eren senyors els Corbera, més tard els Muntanyà i finalment els Berard.
Referències
- Gran Enciclopèdia Catalana S.A., Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 3, pàgs. 172 (ISBN 84-85194-17-9)