Castell d'Ortafà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Ortafà
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 913
Característiques
Estil Romànic
Construcció segle X
Altitud 30,17 msnm
Ubicació
Catalunya
 »» Rosselló
 »»» Ortafà  42° 34′ 48″ N, 2° 55′ 34″ E / 42.5800833333°N,2.92619444444°E / 42.5800833333; 2.92619444444Coord.: 42° 34′ 48″ N, 2° 55′ 34″ E / 42.5800833333°N,2.92619444444°E / 42.5800833333; 2.92619444444
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell d'Ortafà és un castell medieval d'estil romànic del segle XI situat en el poble d'Ortafà, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Està situat al lloc més elevat de l'indret on es dreça el poble d'Ortafà.

Història[modifica | modifica el codi]

Documentat des del 913 el lloc d'Ortafà en un contracte de compra-venda d'unes terres super illos terrados de Ortafan (les terrasses de la riba esquerra del Tec), torna a aparèixer el 981 en la cessió d'un alou in villa Hortafano. La possessió del lloc anà passant per herència, sovint entre germans o entre oncle i nebot, tots ells membres del bisbat d'Elna: Udalgar de Castellnou, arxipreste d'Elma, qui el cedí després del 1028 al seu germà, el vescomte Guillem de Castellnou; aquest el passà al seu fill, també anomenat Udalgar, ardiaca d'Elna, qui el cedí al seu nebot Guillem II, també ardiaca del mateix lloc i vescomte per mort del seu germà, qui el cedia a un altre nebot, Guillem III, vescomte de Castellnou.

A la segona meitat del segle XII ja apareix una família cognominada Ortafà. Grimau d'Ortafà cedia a Girard II, comte de Rosselló, els seus feus d'Ortafà, que incloïen Vilanova de Raó i Adanarc, i aquests les retornava al seu vassall, amb dret d'alta i baixa justícia. Els Ortafà tingueren aquest senyoriu, i simultàniament ardiaconats a la seu d'Elna, fins a començaments del segle XIV, moment en què Clemència de Durban d'Ortafà, néta del senyor del lloc i prestigiós trobador Ponç d'Ortafà es casa amb Berenguer de Perapertusa. Però, com era habitual en aquests casos, el nou cap de casa adoptà el cognom Ortafà, i així la família tingué continuïtat fins al 1660, amb Ramon d'Ortafà. La filla d'aquest traslladà el senyoriu als Viver de Lansac, a causa del seu casament amb l'hereu d'aquella casa, Alexandre del Viver. Ortafà continuà sota el senyoriu d'aquesta família fins a la Revolució Francesa.

Les restes del castell[modifica | modifica el codi]

El castell va ser restaurat -de fet, refet- a finals del segle xix - començaments del XX, sense criteris arqueològics o historicistes. Per això el castell romànic està molt desfet, però se'n poden reconèixer alguns elements. El cos principal ha perdut el seu caràcter original, i és ara un casal modern, de principis del segle xx. Les dues torres conservades han estat objecte d'una reconstrucció de tipus romàntic, i han quedat coronades d'una forma poc fidel a l'original. Es conserven alguns dels talussos de les muralles, i al llarg del carrer del Castell, les cases presenten moltes pedres del castell a la part baixa de les construccions. Al carreró de la Muralla també hi ha un llarg fragment de talús.

El recinte murallat envoltava el pujol on es dreça el castell; se'n conserven dues torres cilíndriques, amb parament original fins a uns 5 m d'alçada, i el recinte queda marcat en bastants trossos pels talussos conservats. A més, les cases d'aquest sector de segur que amaguen moltes més restes de la muralla del poble.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Ortafà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Ortafà: Castell d'Ortafà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.