Vés al contingut

Castell de Bellmunt

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Bellmunt
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud790 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBellmunt de Segarra Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer del Nord, 11 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ 36″ N, 1° 23′ 58″ E / 41.5933°N,1.39934°E / 41.5933; 1.39934
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1848-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006495 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2073 Modifica el valor a Wikidata

Castell de Bellmunt és una construcció del poble de Bellmunt, al municipi de Talavera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció

[modifica]

Adossat a la part oriental d'un casal prop de l'església hi ha un mur atalussat i restes d'un parament corbat fet amb petits carreus lligats amb morter. Gran casal situat al centre de la vila, vora l'església, i que ha sofert notables reformes. L'edifici de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, primer pis i golfes, i les seves façanes estan arrebossades, presentant pedra picada a les cantonades. Destaquem el fet que té, en la part de la porta d'accés d'aquesta casa, un mur atalussat i restes d'un paredat fet amb petits carreus lligats amb morter que podria correspondre a parts de la muralla de l'antiga fortificació. La coberta de la casa és a doble vessant.[1]

Història

[modifica]

Les primeres referències documentals de l'indret daten del segle XII; l'any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt. A partir del segle xiv, va ser el monestir de Montserrat qui tingué els seus drets fins al segle xix amb la desamortització.[1]

L'any 1256 Ramon de Verdú vengué el castell i la vila de Bellmunt al prior de Santa Maria de Montserrat; el monestir degué tenir-ho com a feu del rei, ja que l'any 1322 l'infant Joan vengué la jurisdicció d'aquest lloc, la de Rocamora i la de Carbasí al prior de Montserrat. Al fogatge de 1365-70 consta que el lloc de Bellmunt era del prior de Montserrat. El domini es mantingué dins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals a inicis del segle xix.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Castell de Bellmunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].