Castell de Ferran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Ferran
Catalunya castell de Ferran.JPG
Torre lateral emmerletada
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 1197
Començament segle XI
Característiques
Estat d'ús Ús residencial
Estil gòtico-renaixentista, historicista
Ubicació
Catalunya
 »» Tarragonès
 »»» Tarragona
Ferran 41° 08′ 45″ N, 1° 21′ 32″ E / 41.1459°N,1.35899°E / 41.1459; 1.35899Coord.: 41° 08′ 45″ N, 1° 21′ 32″ E / 41.1459°N,1.35899°E / 41.1459; 1.35899
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

1603-MH

IPAC: 1806
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Ferran és un castell dins el terme municipal de Tarragona, a la pedania de Ferran, entre Tamarit i Altafulla. El seu origen es remunta al segle XI, quan era només una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada d'ençà el 1197 fruit d'una donació testamentària en què Guillem de Granada deixa el castell de Ferran (junt amb el de la Granada) al seu nebot Berenguer de Castellet.[1]

Fou deixat per Guerau VI de Cervelló a la seva filla Felipa a la seva mort el 1230.[2]

Al llarg del segle XIV va estar sota el domini de l'església de Tarragona i va passar a les darreries del segle XVII, a mans del marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives. Actualment el castell és una construcció gòtico-renaixentista molt modificada en època moderna amb esperit historicista i romàntic. Està format per diferents cossos fortificats, entre els quals destaca una torre lateral emmerletada, amb una garita angular. Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII.

En l'actualitat el castell és una casa residencial de propietat privada i no es permet de visitar-ne l'interior.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Està constituït per una muralla amb torres que tanca un pati i diverses construccions. El casal principal es troba en contacte amb la façana emmurallada que dóna a la plaça. D'aquesta sobresurt una torre quadrangular amb algunes finestres. En destaquen una a la façana principal d'arc apuntat sobre la qual hi ha tres espitlleres. Al cap d'amunt a l'angle amb el costat de llevant de la torre, un torricó. A la façana de llevant es conserva un matacà. Coronen tota la torre, els típics merlets.[3]

S'adossa a aquesta torre lleugerament reculat, un cos de tres plantes. Presenta finestres rectangulars enreixades de mida molt diferent a la primera planta. Al segon pis, una finestra geminada amb arquets trilobulats i columneta centra gòtica. Al centre un altre cos més avançat de dues plantes amb una porta d'arc de mig punt i una finestra petita a la planta baixa. Al primer pis tres obertures: un balcó amb trencaaigües decorant la llinda amb un medalló central, i dues finestres amb reixa. Els merlets també són presents en el coronament d'aquest tram de façana. A destacar dues gàrgoles zoomorfes. En general els paraments són de maçoneria a excepció de les cantonades que són de carreus.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vastenavond, Barbara «Els límits de la cristiandat». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, gener 2010, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.
  2. Miret i Sans, Joaquim. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya; aplech de noves y documents històrichs. Barcelona Impr. de la Casa Provincial de Caritat, 1910, p.268. 
  3. 3,0 3,1 «Mas de la Creu». Fitxes zona g (Llevant-nord A-7) - Volum VII. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.25-26. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 19 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Ferran Modifica l'enllaç a Wikidata