Castell de Jorba
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Construcció | 978 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art romànic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jorba (Anoia) | |||
| Lloc | Turó damunt del poble | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 955-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005506 | |||
| Id. IPAC | 1054 | |||
El castell de Jorba és una fortificació en ruïnes del municipi homònim (Anoia), catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Es troba dalt del puig (453 m) que domina el poble.
Història
[modifica]La primera referència documental és del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous.[2] Al segle xii era el centre de la baronia del mateix nom, que entre 1146 i 1180 va pertànyer a Guerau de Jorba, conseller del comtes de Barcelona Ramon Berenguer IV i d'Alfons I, a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona.[2][3]
Cap a finals del segle, amb el matrimoni de la seva neta Gueraua de Jorba i Guillem de Cardona, el castell i la baronia van passar a mans dels Cardona.[2][3] El 1294, el castlà n'era Guillem de Castellolí. El 1304, el rei Jaume el Just advertí el vescomte de Cardona que no podia exercir el mer imperi sobre el castell ni el lloc de Jorba, però el 1309 li en va fer donació. El 1375, la propietat fou incorporada al comtat de Cardona.[3] Entre el 1337 i el 1345 el baró era Guillem de Castellolí, i el 1406, Ramon de Castellolí i el seu fill Joan es veieren involucrats en un assassinat.[3] El 1444, el castell va ser adquirit per Manuel de Rajadell, castlà d'Òdena.[3] Durant la Guerra Civil catalana, els senyors es van posicionar del costat de la Diputació del General, el que va motivar que el castell fou pres pels realistes el 1475.[2]
El 1606, la baronessa Jerònima de Rajadell i d'Oms[4] es va casar amb Miquel Joan de Ponts i Turell,[5] germà de Bernat de Ponts i Turell, futur comte de Robres,[6] i la seva filla Jerònima de Ponts i de Rajadell[7] es casaria amb Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant.[8]
Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el castell va ser destruït juntament amb l'església de Sant Miquel.[2][3] El 1890, les ruïnes foren adquirides pels Muntadas, propietaris de L'Espanya Industrial a Barcelona,[9] i el 2011 van passar a mans de l'Ajuntament.[2] El gener del 2012, l'alcalde Josep Maria Palau, va traslladar al delegat del Govern la necessitat de consolidar-les per a evitar que l'erosió les fes desaparèixer,[10] i l'octubre del 2017, s'anuncià el començament de les obres de consolidació d'urgència i recuperació.[11]
Baronia de Jorba
[modifica]La Baronia de Jorba fou una jurisdicció senyorial[12] centrada en el castell termenat de Jorba.[13] El primer senyor de la baronia de Jorba fou Guerau de Jorba (1146-80),[12] conseller de Ramon Berenguer IV i d'Alfons I (el llinatge dels Jorba apareix al cartulari de Poblet des del 1143). Gueraula de Jorba, neta de Guerau, es casà amb el vescomte de Cardona Guillem (mort el 1225) i la baronia s'incorporà a la casa de Cardona fins a l'època del primer comte Hug.
El 1359 era baró de Jorba Ramon de Castellolí i restà en aquesta família fins al 1444, que fou comprada per Manuel de Rajadell, castlà d'Òdena (des d'aleshores l'escut de Jorba portà les seves armes); els Rajadell lluitaren al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II.
El 1606, pel casament de Jerònima de Rajadell amb Miquel de Ponts, la baronia passà a aquest llinatge; també per casament passà aviat als Salvà, marquesos de Vilanant (segle xvii), als Pont-López de Mendoza, comtes de Robres, i, ja dins el segle xviii, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i al final de segle als Híxar, comtes de Guimerà, fins a la fi de l'Antic Règim.[14]
Descripció
[modifica]
Les restes del castell s'estenen per tot el planell que hi ha al cim del turó. A la part oriental hi ha una torre de planta circular, amb un diàmetre intern de 4 m i un gruix de mur de 190 cm; segurament tenia una alçària de més de 20 m. La paret és formada per carreus més aviat grossos (30 cm X 45 cm) units amb morter de calç dur. Un mur que fa angle, situat a la banda de llevant de la torre i que tanca un espai d'uns 5 m de llarg, també és fet amb uns carreus d'unes característiques semblants als de la torre. A l'extrem oposat del planell on s'estenen totes les restes del castell, a la punta occidental, a uns 28 m de la torre, trobem un altre fragment del mur perimetral fet amb uns carreus com els de la torre mestra. Segurament, a tot el voltant del cimal del turó hi hauria una muralla de la qual, a part dels fragments esmentats, s'endevinen alguns trams més a la banda nord.[3]
A la banda sud del pujol també hi ha algunes parets sota la torre que s'adossen a les esmentades més amunt i que, segurament són una mica posteriors i cal relacionar-les amb les fortificacions que es feren a l'entrada del recinte. En els marges del vessant meridional hi ha diversos murs, molts dels quals ja no formaven part del primer recinte, que en aquesta banda resta molt destruït.[3]
A 6,5 m a ponent de la torre mestra hi ha restes d'una construcció circular, amb un diàmetre interior de 2,5 m i un gruix de mur d'uns 60 cm. Devia ser la boca d'una cisterna, ara plena de terra però que sembla que era recoberta amb lloses fins a la boca on la barana era formada per diverses pedres ben treballades i col·locades de gairell per tal de facilitar el treure'n l'aigua. Més a ponent hi ha alguns fragments de parets, segurament posteriors al moment inicial i en molt mal estat de conservació.[3] Els elements més antics, la torre mestra i el mur perimetral fets amb carreus grossos s'han de datar cap al segle xii o xiii.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Castell de Jorba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 «Castell de Jorba». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Bolòs i Masclans, Jordi; Piquer i Ferrer, Esperança; Junyent i Maydeu, Francesc; Mazcuñan i Boix, Alexandre. «Castell de Jorba». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jerónima de RAJADELL y de OMS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Miquel Joan de PONS DE SANTCLIMENT y SALBA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Bernat de PONS y de TURELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Jerónima de PONS y de RAJADELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Miquel de SALBA y de VALLGORNERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Història». Ajuntament de Jorba.
- ↑ «Palau trasllada al delegat del govern la necessitat de consolidar les runes del Castell de Jorba». Anoia Diari, 19-01-2012.
- ↑ «S'inicien les obres de consolidació d'urgència del castell de Jorba i recuperació de l'accés», 31-10-2017.
- 1 2 «Castell de Jorba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Castell de Jorba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑ «Castell de Jorba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Jorba / Anoia». Catalunya Medieval.
- «Jorba». Castells Catalans (blog), 12-12-2017.