Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell ![]() | |||
Primera menció escrita | 1288 | |||
Construcció | s XIII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular ![]() | |||
Altitud | 175[1] | |||
Localització geogràfica | ||||
Comarca | Gironès | |||
Sant Julià de Ramis | ||||
Localització | Muntanya del Castell | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 1484-MH ![]() | |||
Codi BIC | RI-51-0006089 ![]() | |||
Id. IPAC | 1679 ![]() | |||
El castell de Montagut a Sant Julià de Ramis al Gironès és una de les millors mostres de castell medieval per la quantitat de restes originàries que es conserven i per no haver estat modificat en època moderna. El lloc on es troba el castell té un gran valor estratègic ja que domina tota l’entrada a Girona per la vessant nord, així com la vall de Banyoles i les muntanyes de la Garrotxa.
Història
El Castell de Montagut, data del 1288. El castell fou propietat de Pere II al segle XIII, qui l'encomanà a Jofre de Foixà. Aquest senyor el vengué al monestir de Sant Pere de Galligants d'on era procurador. En el fogatjament de l'any 1370, el castell de Montagut figura entre les pertinences de l'abat d'aquest monestir. L'any 1385, Pere III el Cerimoniós manàmque els capitans del castell fessin «feer fossats en lo dit castell, gaytes (guaites) e altres coses necessàries».
Durant la Guerra del Francès va ser útil com a punt de guaita per vigilar els moviments de les tropes franceses, però durant el tercer setge (1809) des del primer moment va ser ocupat per les forces invasores. Possiblement la seva destrucció principal va tenir lloc al llarg de les invasions del segle XVIII i durant la Guerra del Francès ja estava arruïnat.
Arquitectura
Actualment només queden unes muralles i una torre mestra almenada rectangular que té una amplada interior de 3 m i una longitud de 5,47 m. El gruix dels murs és de 1,2 m a nivell inferior. La planta baixa de la torre té una açada de 3,32; en aquest nivell a la paret nord s'obre una porta. A la pared est, en una alçada de 7 o 8 m, hi ha un canvi dd'aparell constructiu, fet que fa pensar que l'edifici original tenia aquesta alçada i més tard seria sobrealçat amb 2 metres de paret llisa on comença una volta de canó. El terrat està envoltat de merlets.
Als costat nord i est de la torre mestra hi havia un primer recinte, més modern. A llevant de la torre una construcció rectangular de la qual encara veiem alguns murs amb les espitlleres i alguna finestra. La porta d'aquest recinte sobirà s'obria segurament a la façana est. Pels costats nord i est d'aquest clos s'estenia la recinte jussà, molt extens, amb porta a la façana nord.
Sembla que els primer 7 o 8 m de la torre corresponen a una construcció feta l'any 1000. La resta dels edificis pot correspondre a un moment més tardà de l'época romànica.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. V El Gironès i altres. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.203 a 204.
Enllaços externs
- Fotografies del castell de Montagut de Castells Catalans
- Castell de Montagut al bloc de Castells Catalans
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya