Castell de Montbui (Bigues)

El castell de Montbui està ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui, prop de la urbanització de Castell-Montbui.

Al seu costat trobem l'ermita preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura.

Del castell només resten alguns murs construïts amb una estructura d'opus spicatum. El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí al 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i, es pensa que també, Santa Maria de Caldes.

Més tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes.

El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308.

Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un "carrer de Barcelona". La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX.

L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

41° 39′ 50.38″ N, 2° 10′ 38.87″ E