Castell de Montclús
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Montseny | |||
| Construcció | segles XI i XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 332 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Vallès Oriental | |||
| Sant Esteve de Palautordera | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1450-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005636 | |||
| Id. IPAC | 1644 | |||
| Id. IPAPC | 2089 | |||
El castell termenat de Montclús, també conegut com a Castell dels Moros, fou el centre de la important baronia de Montclús. Ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que confirma les seves qualitats defensives.
Ubicació
Situat als contraforts del massís del Montseny damunt la plana de Palautordera. S'hi accedeix passat el nucli de Sant Esteve de Palautordera, de la capella de Santa Margarida en surt un camí de terra, a la dreta, que travessa el riu Tordera; des del riu, un caminet de sorra s’enfila al turó.
Història del conjunt
L’origen del castell cal situar-lo entre els segles XI i XII, però no fou important fins al segle XIII, període en què els senyors de Sesagudes van abandonar el castell del Montseny per instal·lar-se en aquesta fortalesa. Tenia jurisdicció sobre les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles. Entre el 1230 i el 1263 Guillemó, fill de Guillem Umbert de Montseny, va canviar el seu cognom pel de Montclús i es va establir com a senyor d’aquest castell. Es va casar amb Gueralda de Cabrera, filla del vescomte Guerau V. El seu fill Riambau va heretar el castell, però el va tenir poc temps, ja que aviat el va cedir al seu oncle Ramon de Cabrera. Va ser en el segle XIV quan es van dur a terme les obres de transformació del castell en palau. El 1403 va finalitzar la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús envers l’orde de l’Hospital de Sant Celoni, ja que la baronia major d’aquest feu la va adquirir Bernardí de Cabrera. A mitjan segle XV el castell de Montclús encara estava en mans dels vescomtes de Cabrera. El 1508 es va restaurar la capella del castell i el 1739 el vicari general concedia llicència per a transportar la capella, pràcticament en ruïnes, fins al camp anomenat de la Parellada.
Arquitectura
El conjunt del castell de Montclús denota dues etapes molt ben diferenciades. A un primer moment hi corresponen una torre circular i una sala adjunta. Els murs d’aquestes dues construccions són fets amb aparell irregular, que en alguns trams mostra fragments d’opus spicatum, o carreus disposats a manera d’espiga. Són construccions datables al segle X. A un segon moment hi correspon el clos de planta gairebé quadrada, construït ja en la baixa edat mitjana, al segle XIII o XIV. Conserva en millors condicions els murs nord i oest. Hi ha restes d’un segon recinte, al sector sud-oest, amb panys de mur que tenen espitlleres i merlets. Probablement corresponia a la zona on hi havia l’entrada principal.
Bibliografia
- La Catalunya Romànica ,vol. Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, octubre de 1999.
- Catalunya Romànica ,vol. XVIII Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 410 a 412.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montclús |