Castell de Montornés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Montornés
Castell de Montornes.jpg
El castell de Montornés
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Característiques
Construcció segle X
Altitud 444 msnm
Ubicació
Estat País Valencià
Comarca Plana Alta
Municipi Benicàssim
Localització Desert de les Palmes 40° 03′ 43″ N, 0° 01′ 46″ E / 40.062°N,0.0293972°E / 40.062; 0.0293972Coord.: 40° 03′ 43″ N, 0° 01′ 46″ E / 40.062°N,0.0293972°E / 40.062; 0.0293972
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010929
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Montornés, situat al terme municipal de Benicàssim a la Plana Alta és una fortalesa d'origen àrab del segle X construïda sobre restes d'origen romà, que se situa sobre una escarpada cim a la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m en situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.

Aquesta fortalesa forma un triangle amb la torre de Sant Vicent i amb la cassoleta de Salandó, que probablement van tenir la funció de reforçar la seva defensa.

Història[modifica | modifica el codi]

Els terrenys sobre els quals se situa el castell van ser poblats des de l'edat del Bronze, i posteriorment en l'època de les ocupacions romana i musulmana.

A finals del segle XI va pertànyer a Pere I, però amb la presència almoràvit i la mort del Cid el 1099 les possessions de Pere I es veuen seriosament amenaçades i fou conquerit pels almoràvits el 1103. Passà definitivament a dominis cristians el 1234. És abandonat al segle XVII.

L'any 1242 va ser donat a Pere Sanz de Martell, notari Reial de Jaume I. Posteriorment va pertànyer successivament a Don Pedro Ximénez de Arenós, al monestir de Poblet, als Barberà, Tomàs, Centelles i Pogues. La família Casalduch el va comprar el 1516. El 8 de desembre de 1589 Na Violant de Casalduch atorgà la carta de població al Senyoriu de Montornès i Benicàssim a 10 pobladors. Poc després, el 9 de setembre de 1603, donà a poblar els llocs de Montornès i Benicàssim a 40 pobladors, la gran part agricultors de la zona.

Posteriorment el castell fou abandonat pels seus pobladors, que es van traslladar a zones més baixes i properes al conreus en temps de pau.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un castell muntà de planta irregular, amb tres recintes emmurallats.

Compta amb dues torres, una d'elles de planta quadrangular que domina la vall de Miravet i els accessos al Desert de les Palmes, l'altra cilíndrica sobre el penya-segat situat a esquena del castell.

Del primer recinte només es conserven els llenços oriental i meridional de la muralla amb alguns arrencades de torres i del segon recinte només són visibles els fonaments de muralles i un aljub a l'interior.

El segon recinte es troba en la totalment derruït, restant únicament els fonaments d'una muralla, en la mateixa pedra calcària grisa del recinte extern.

Del recinte interior, el tercer i últim, situat al punt més alt, es conserva diversos llenços en angle disposats en angle recte corresponents als costats nord, llevant i sud, de pedra grisa calcària barrejada amb rodè, el que fa suposar una forma quadrada amb funció de pati d'armes. Conserva l'arrencada d'una torreta de planta circular a l'angle sud-oest i alguna espitllera en bon estat. Hi ha un altre aljub, de menors dimensions que l'anterior.

En un monticle pròxim existeix una segona torre de guaita de planta quadrada, i que servia de suport per controlar l'accés per la zona del Desert de Les Palmes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montornés Modifica l'enllaç a Wikidata