Castell de Nonasp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de la Comanda
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Segles XIV a XVIII[1]
Ubicació
Catalunya
Nonasp (Baix Aragó-Casp) 41° 12′ 35″ N, 0° 14′ 50″ E / 41.209827°N,0.247236°E / 41.209827; 0.247236Coord.: 41° 12′ 35″ N, 0° 14′ 50″ E / 41.209827°N,0.247236°E / 41.209827; 0.247236
Bé d'interès cultural
Identificador BIC: 1-INM-ZAR-019-189-007
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Nonasp[1] o de la Comanda és un castell d'origen medieval que actualment és la seu de l'ajuntament de Nonasp (Baix Aragó-Casp).[2]

L'edifici actual és bàsicament dels segles XIV i XV amb modificacions del XVIII i potser alguna part anterior[1] (segle XII).[2] El castell i la vila van pertànyer als templers i després als hospitalers,[1] als que s'atribueix la construcció de la major part de l'edifici.[2] Després de la conquesta cristiana, el castell i la població pertangueren a Ximeno d'Artusella. La seva filla, (segons alguns historiadors era néta) Elvira, casada amb Guillem I de Cervelló, l'any 1248 els donà a l'orde del Temple. La població, malgrat pertànyer als templers en el moment de la divisió, no s'incorporà a Catalunya. L'any 1317, amb l'extinció de l'orde, passà als hospitalers, que inclogueren Nonasp a la castellania d'Amposta; però a mitjan segle XIV el mestre Johan Ferrández d'Heredia la traspassà a la comanda hospitalera de Casp.[3]

La planta té forma d'hexàgon irregular, d'uns 15 per 24 metres,[2] i té dos pisos. La planta baixa es dividia en tres compartiments i al mig hi ha un aljub que probablement va servir de trull a l'edat moderna. Més avall hi ha una cambra amb volta de canó que es considera la part més antiga del castell.[1] Si havia tingut merlets, els ha perdut.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tortosa i Terres de l'Ebre, Llitera i Baix Cinca. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, pag. 84 Volum XXVI. ISBN 84-412-2515-X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Castillo de la Encomienda». SIPCA - Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés. [Consulta: 2 octubre 2014].
  3. "Galerada">Galerada El Matarranya, Crònica de viatge, d'En Joaquim Montclús i Esteban, pàg. 124 (ISBN 978-84-96786-47-9)