Castell de Peguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Peguera (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 843-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005474 | |||
| Id. IPAC | 938 | |||
El castell de Peguera era una construcció del municipi de Fígols (Berguedà), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional.[1] Es troba a la part més alta del Roc de Peguera, als peus del qual es troben les cases del llogarret de Peguera, avui deshabitades. Per arribar-hi, cal agafar la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà. A uns 3 km de Cercs, a mà esquerra, surt una pista que passa pels poblats miners i condueix fins a Peguera.[2]
Història
[modifica]La documentació més antiga és de la segona meitat del segle xi. Entre el 1068 i 1095, el castlà Pere Ramon, va jurar fidelitat al comte Guillem I de Cerdanya pels castells i possessions de Peguera, Fígols, Vallmanyana i Berga.[2][1]
El 1095, el comte Guillem Ramon de Cerdanya feu testament i llegà al seu fill Bernat totes les possessions del Berguedà i de la seva marca, entre les quals figuren els castells de Peguera, Madrona, Casserres, Pinós, i Fígols, entre altres.[2] El nou comte, per l'incompliment del pacte per Pere Ramon, prengué les possessions a aquest i les cedí a Berenguer Ecard cap al 1098. Cap al 1117, el comtat de Cerdanya s'integrà al de Barcelona i Guillem Ramon de Berga, hereu d'Ecard, prestà homenatge a Ramon Berenguer III pel castell de Peguera, entre altres.[2] El 1171, Pere de Berga, fill de Guillem Ramon, donà el castell al monestir de Santa Maria de Poblet del Port de Peguera amb la finalitat que servís de pasturatge per als ramats d'aquest, essent feudatari Ramon de Peguera, i el 1305, Bernat de Peguera es titulava encara senyor del castell.[2]
El 1390, el rei Joan I, que es trobava amb necessitat de recursos econòmics, en vengué per 34.000 sous tota la jurisdicció al castlà Ramon de Peguera i de Cervelló.[2][3] L'escriptura de compravenda és del 12 de febrer i va ser redactada per Bernat de Jonquera, secretari del rei i notari públic.[4] El 1438, el seu fill Ramon de Peguera i de Torrelles la donà al seu nebot Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Posteriorment, passà als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill il·legítim de Galceran VII. El 1586 passà als Agulló.[3]
Descripció
[modifica]Les restes són molt escasses, i tan sols en queden alguns fragments de mur, que semblen posar en evidència que es tractava d'un castell de reduïdes dimensions o potser una simple torre forta, avançada defensiva del proper castell de Fígols.[2][1]
En ser enrunada la fortalesa, els habitants del lloc deurien aprofitar les pedres per a la construcció de les cases de Peguera, poble minaire abandonat vers el 1970.[2][1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Castell de Peguera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Santandreu i Solé, Montserrat. «Castell de Peguera (Fígols Vell)». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 «Baronia de Peguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Busquets Castellà, 2015.
Bibliografia
[modifica]- Busquets Castella, Josep «Discrepàncies entre Berga i el rei pel domini de Peguera». L’Erol: revista cultural del Berguedà, núm. 103, 2010, p. 39-41.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Peguera». Catalunya Medieval.