Castell de Peralada
El castell de Peralada, esmentat ja al segle IX amb el nom de castell Toló, fou el centre del comtat de Peralada.
La dinastia dels vescomtes de Peralada es va iniciar amb Berenguer, fill del comte Ponç I d'Empúries, que en morir el seu pare va esdevenir senyor de Peralada. Més tard, els vescomtes dugueren els cognoms de Quermançó i Rocabertí. El 1285, durant la invasió francesa de l'Empordà, durant la Croada contra Catalunya de Felip l'Ardit, el castell va ser destruït i la població incendiada. Les restes d'aquest primitiu castell i de la primitiva església parroquial de Sant Martí són a la part superior del nucli urbà.
A mitjan segle XIV fou bastit un segon i nou recinte de muralles, més ampli, i el nou palau dels Rocabertí s'aixecà extramurs. L'any 1472, durant la guerra dels Remences, el rei Joan II va tornar a envair i ocupar el castell i anys després, el 1599, el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí va ser investit comte de Peralada per Felip III de Castella.
Ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions; la façana oriental és d'estil Renaixement i a la fi del segle XIX fou novament ampliat, sota la direcció de l'arquitecte francès Grant. L'envolta un gran jardí.
El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Avui, la propietat segueix sent privada i no es pot visitar en la seva totalitat. No obstant això, en una part del castell es troba el casino, i els jardins romanen oberts al juliol i agost amb motiu del Festival Internacional de Música de Peralada.
Bibliografia
- Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
- Josep Clavaguera i Canet, "L'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 291-296.
- Josep Clavaguera i Canet, "Els pergamins de l'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 259-270.
- Inés Padrosa Gorgot, "Biblioteca del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 297-306.
42° 18′ 27.42″ N, 3° 0′ 38.83″ E / 42.3076167°N,3.0107861°E