Castell de Polpís

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Castell de Polpís
Castell de Polpís des del SE.JPG
Vista del castell
Dades
Tipus castell i monument
Característica
Estil arquitectònic Islàmic/Gòtic
Material utilitzat Maçoneria de pedra, tapial, carreus.
Altitud 343 msnm
Ubicació geogràfica
Baix Maestrat
Santa Magdalena de Polpís
40° 21′ 09″ N, 0° 19′ 21″ E / 40.3524°N,0.322389°E / 40.3524; 0.322389Coord.: 40° 21′ 09″ N, 0° 19′ 21″ E / 40.3524°N,0.322389°E / 40.3524; 0.322389
Bé d'interès cultural
Data 22 abril 1949
Identificador RI-51-0010720
IGPCV 12.03.102-001[1]
Modifica les dades a Wikidata

El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta,[2] a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².

Història[modifica]

El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.[4]

El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle XVI, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.

El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]

Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.[8]

Estructura[modifica]

Torre de l'Homentatge del Castell de Polpís.JPG
Torre de l'Homenatge
Entrada del Castell de Polpís.JPG
Entrada

És un castell de muntanya de planta quadrangular amb un perímetre irregular i un únic recinte, protegida la seua única entrada per una gran torre de l'Homenatge, i dos llenços de mur per davant, que obliguen a un accés colzat.[9]

Conserva restes de les diferents obres i reformes que s'hi han anat realitzant; així, la primitiva obra musulmana fou objecte de nombroses reformes templeres. En l'actualitat, encara es poden identificar la torre de l'Homenatge, la porta d'accés, torres quadrades, murs del perímetre, i l'aljub. Els murs de la part de l'entrada són musulmans,[10] mentre la resta d'estructures conservades són templeres.

Referències[modifica]

  1. URL de la referència: http://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2426
  2. 2,0 2,1 «Castillo de Pulpis, Santa Magdalena de Pulpis». Generalitat Valenciana. Direcció General del Patrimoni Artístic. [Consulta: 25 agost 2015].
  3. «Sierra de Irta - Castillo de Pulpis» (en castellà). Sierrairta.com.
  4. Iturat 1990: p. 15.
  5. Decret de 22 d'abril de 1949
  6. Llei 16/1985, de 25 de juny
  7. Llei 4/1998, d'11 de juny
  8. Sanz de Bremond y Frígola 1999: p. 128.
  9. Calabuig 2008.
  10. Sanz de Bremond y Frígola 1999: p. 130.

Bibliografia[modifica]

  • Calabuig, Juan Antonio. «Los castillos de la sierra de Irta: Xivert i Pulpis». Lasprovincias.es (04-03-2008).
  • Iturat, Joaquín. «Santa Magdalena de Polpís: Aspectos de su historia y arte». Centre d'Estudis del Maestrat, 31 (jul-set, 1990), pp. 15-26. ISSN 0212-3975.
  • Sanz de Bremond y Frígola, Manuel. «Muro islámico en el castillo de Pulpis». Centre d'Estudis del Maestrat, 61 (gen-juny, 1999), pp. 127-132. ISSN 0212-3975.
  • Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, 2, Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
  • Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260. [1]
  • Idem, Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident, Rafael Dalmau, Ed. Barcelona, 2012. (edició castellana, 2013) [2]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Polpís Modifica l'enllaç a Wikidata