Castell de Quer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 698 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Osona | |||
| Prats de Lluçanès | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1311-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005601 | |||
| Id. IPAC | 1478 | |||
El castell de Quer està situat al sud-oest de Prats de Lluçanès, ben a prop del seu nucli principal. El seu nom prové de la gran roca sobre la que s’assenta la torre de planta circular, que ha assolit els nostres dies, i que pertanyia als senyors de Lluçà. Fou una petita jurisdicció a l’extrem de la jurisdicció de Lluçà.
Història del conjunt
La història d’aquest castell va molt lligada a la dels senyors del castell de Lluçà. Aquest apareix esmentat l'any 905 quan el bisbe de Vic Idalguer consagrà l'església de Santa Maria del castell de Lluçà. El lloc de Quer s'esmenta el maig del 1056, quan Ermessenda de Balsareny, esposa de Sunifred II de Lluçà, féu donació al fill Ramon, levita, de tot l’alou dit «Cher», amb els edificis, terres i pertinences. Mort Ramon, l'alou (encara no figura com a castell), havia de passar al germà Folc o als seus fills. Folc heretà l'alou i ñl'any 1074, en trobar-se greument malalt, feu el vot que si es curava entraria al monestir de Ripoll com a monjo. Així succeí aportant l'alou de Quer com a dotació. Berenguer Sunifred de Lluçà demanà a l'abat de Ripoll el domini del castell i l'alou de Quer per donar-lo a la seu de Vic (1099).
L'any 1104 Pere de Lluçà concordà amb el bisbe Arnau de Vic que defensaria els béns del bisbe des del castell de Quer. L'any 1170 Guillem de Lluçà en el seu testament assignava tot el dret que tenia al castell de Quer al seu parent Gombau de Besora i, si aquest no ho acceptava, havia de passar al seu germà Bernat. Aquest rebé els drets i es negà en principi a reconéixer els drets de la seu de Vic. Finalment el 1176 ambdues parts arribaren a una concòrdia. Mort Bernat de Besora, la família Lluçà recuperà els drets sobre el castell. L'any 1198 Pere de Lluçà cedí a la seva mullar Estefania el castell de Quer, salvant però els drets de l'Església de Vic. L’abril del mateix any, en jurament prestat per «Petrus de Luciano» al rei Pere el Catòlic, compareix la menció de la «forcia de castro de Cher».
Vers el 1242, Pere de Lluçà donà el castell del Quer al seu secundogènit, Mir, casat amb Elissendis d’Oló. En Pere d’Oló, fill d’aquest matrimoni, el posseí fins a I’any 1297 que féu testament. Pere d’Oló edificà la capella de Santa Llúcia vers I’any 1275. En el seu testament, dóna a la capella de «Ste. Lucie des Quer», el dret de tasca de pa i vi deIs termes del castell del Quer, per al manteniment del seu culte.
El 1299, Bernat Guillem de Portella, senyor del castell de Lluçà, en retre homenatge de fidelitat al bisbe de Vic Berenguer de Bellvís per tots els feus que li tenia, anomena el «Castrum de Quero». Semblantment, el 8 de maig del 1324 Bernat de Portella, fill i hereu de Bernat Guillem, prestà l’homenatge al prelat si bé féu constar que dubtava que el castell de Quer el tingués en feu dels bisbes vigatans. Així el castell de Quer seguí les mateixes vicissituds que el castell de Lluçà. No hi ha documentació de l'existència de castlans al castell de Quer.
Arquitectura
L'element més important que resta del castell de Quer és la torre de defensa. És circular, feta amb carreu regular romànic fins a les tres quartes parts de la seva alçada. La resta és de carreu normal nou. Malauradament la torre ha estat molt reformada.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. III Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 452 a 454. ISBN 84-8519-477-2.
- Els Castells Catalans,vol. IV Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Cerdanya i Osona.. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1993, p. 896. ISBN 978-84-2320-289-8.