Castell de Sant Miquel (Gironès)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Sant Miquel
Castell de Sant Miquel.jpg
Torre de telegrafia òptica civil del Castell de Sant Miquel
Dades bàsiques
Tipus ermita
Construït S. XV
Característiques
Estil Gòtic
Altitud 385.3 msnm
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Gironès
Municipi Girona
Localització Puig Castellar. Girona/Celrà

42° 00′ 25″ N, 2° 51′ 43″ E / 42.006894°N,2.862072°E / 42.006894; 2.862072
Bé inventariat
Identificador IPAC: 21551
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Sant Miquel és un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (Gironès). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa.[1][2] Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants.

Es tracta d'un castell situat al cim de la muntanya de Sant Miquel, ubicació que permet el control dels territoris circumdants, D'aquest castell només es conserven diverses estructures, sense haver-se aclarit l'evolució de la construcció, envoltat per un fossar. Segons els estudis publicats, l'ermita, dedicada a Sant Miquel Arcàngel, es va aixecar durant la segona meitat del segle XV i es va assentar sobre una torre semicircular que correspondria a una fortificació anterior. També es consideren del mateix període les restes de les dues cisternes quadrangulars i un pany de mur relacionat amb el basament de la possible torre.[3]

També es conserven estructures de fortificacions contemporànies, corresponents al segle XIX, en el context de la Guerra del Francès. Va ser en aquell moment quan es va fortificar l'ermita. Les espitlleres visibles avui en dia a l'absis i mur lateral, corresponen a aquest període. A mitjans del segle XIX, es va construir la torre de telègraf òptic al costat sud de l'ermita, de planta quadrada amb basament atalussat i presència de diverses espitlleres.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Hom creu que ja hi havia una construcció fortificada durant l'edat mitjana de datació incerta per la presència de dues, una d'elles cisternes tallades per la construcció fossat i la presència d'un pany de mur amb restes de torre semicircular associada a aquest.[4] Tanmateix els primers registres històrics parlen d'aquest lloc a mitjans del segle xv per l'inici de la construcció d'una ermita dedicada a santa Maria i sant Miquel Arcàngel. L'ermita té d'una sola nau i l'absis és poligonal aprofitant el basament d'una torre circular prèvia. La nau fou ampliada cap al segle xviii.[4] L'exterior de l'ermita hi havia un campanar d'espadanya al mig de la nau i la coberta inicialment arcs de maons fou substituïda per una volta de pedra. Sembla que aquesta ermità va tenir ermitans entre els segles XVI i XVIII, probablement de forma continuada. Tanmateix durant la Guerra del Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer Imperi Francès com a part de les operacions del segon setge de Girona de 1808, l'agost d'aquell any el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides per Joan Clarós provinent del lloc proper dels Àngels foragitant les tropes que es retiraren a Campdorà (combat del 16 d'agost).[4] De nou fou objecte d'apreciable atenció militar durant les operacions preparatòries del setge de Girona de 1809 quan unes cent unitats tropes del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront d'uns cinc-cents homes de l'exèrcit francès (9 de maig) que s'hi atrinxeraren.[4] Passada la guerra del Francès l'ermita sembla destruïda.

Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849) s'instal·là sobre les ruïnes de l'absis de l'ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. A més també s'hi construí de bell nou una torre al sud d'aquesta corresponent a la línia civil de la telegrafia òptica. Tot aquest conjunt fou fortificat i s'hi construí el fossat perimetral. Aquestes dues infraestructures resultaren obsoletes en poc temps per la posada en funcionament de la línia de telègraf el 1856 passant les instal·lacions a control de la Guàrdia Civil.[4]

La pujada al Castell de Sant Miquel des de la Vall de Sant Daniel (Girona) ha esdevingut molt transitada als anys 2010, tant a peu com en bicicleta de muntanya, especialment els caps de setmana. La vista que hi ha des de dalt de la torre és de 360 graus, i abraça tota la Costa Brava des de Pals, tot el Pirineu, les Guilleries, el Montseny, la plana del Gironès i les Gavarres NW, amb el seu punt culminant del Puig Alt (Sant Martí Vell, amb el Santuari dels Àngels).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Miquel (Gironès) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Vilà, Dani; Barrera, Montse «Disputa entre Girona i Celrà perquè el castell de Sant Miquel quedi dins el seu terme». El Punt Comarques Gironines, 11-02-2010, p. Pàgina 8 [Consulta: 2 març 2013].
  2. Carreras, Tapi «Governació resol que el castell de Sant Miquel pertany al terme de Girona». Diari de Girona, 01-03-2013 [Consulta: 2 març 2013].
  3. 3,0 3,1 «Castell de Sant Miquel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Bayona, Lluís; Buscató, Lluís «El castell de Sant Miquel: Actuació restauradora sobre el conjunt». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XLVI, 2005, pàgs. 183-200 [Consulta: 2 març 2013].